“Messirato”

Aquest cap de setmana hem pogut constatar una sèrie de fets al voltant d'aquesta Primera Divisió de dues velocitats que estam vivint aquesta temporada. En primer lloc, que al vagó de primera classe només hi viatgen dos clubs, un Barça molt ben construït a partir d'aquella filosofia cruyffista que diu que s'ha de bastir l'equip amb un bon treball amb la pedrera i complementar-lo amb els millors jugadors per als llocs fonamentals; i un Reial Madrid construït en base a pilotades (urbanístiques, no futbolístiques) que es pot permetre fer "dumping esportiu" com va dir Wegner.

En segon lloc, que el Barça és superior al conjunt espanyol. En tercer lloc, que Messi és el millor jugador del món, molt per davant de Cristiano Ronaldo, qui ara mateix és superat, en qualitat, per uns quants barcelonistes: Xavi, Iniesta... De fet, dissabte, també va quedar al descobert la conspiranoia anomenada "Villarato" i que pretenia vendre la moto que els àrbitres afavoreixen el conjunt català, quan és una evidència històrica i actual que el club més afavorit per la corrupció arbitral és el que presideix Florentino Pérez. A la Primera Divisió no hi ha "villarato", si de cas es pot parlar de "Messirato".

Però si el Reial Madrid - Barça era gairebé una final i va demostrar moltes coses, a part de servir per il·lustrar la fractura qualitativa que hi ha entre aquests dos clubs i la resta dels que militen a la Primera, ahir poguérem viure un altre partit amb estatus de final: un Mallorca (cinquè classificat) enfront d'un València (tercer classificat). I la veritat és que sense arribar als tacs de l'anomenat "clàssic", el d'ahir va ser un bon matx, entretingut, de qualitat, elèctric. I encara que el Mallorca vestia l'armadura d'amfitrió gairebé invencible, el conjunt xe ens va fer patir fins al darrer sospir del matx. Però, com quasi sempre que jugam a casa, el Mallorca s'imposà (3-2) i deixà clar que lluitarà fins al darrer moment per enganxar-se al segon vagó d'aquesta Primera Divisió que condueix Messi.