Calvo

"Ni tanto ni tan calvo", diuen en castellà per referir-se a les coses que són mediocres. I, possiblement, haurem d'anar assumint que el Mallorca d'aquesta temporada farà els honors a la dita castellana. Ahir un Calvo, el davanter del Xerez Carlos Calvo, va fer estralls en la defensa del Mallorca. Ell tot solet ens va capolar. Va ser l'autor de totes les jugades de perill del conjunt rival i va marcar els dos gols que serviren per derrotar un Mallorca desdibuixat i desconegut. La veritat és que és una mala manera de començar la segona volta. Perdre dins el camp del coer de la Primera Divisió, jugant no malament sinó fatal, oferint una imatge realment nefasta i amb el millor jugador de què disposam, Aritz Aduriz, enfonsat anímicament, és per preocupar-se.

Partits com els d'ahir són dels que cal guanyar per activa o per passiva, pel civil o pel criminal que diria en Luis Aragonés. La plantilla del Mallorca és molt superior al Xerez, però ahir els de Manzano (amb el tècnic al capdavant) no saberen exercir d'equip gran davant un equip petit. El partit semblava encaminat amb el gol de Webó, però, paradoxalment, el penal assenyalat per l'àrbitre a favor del Mallorca va acabar sent clau per a la derrota. El fet que Aduriz el tornàs a fallar (ja n'havia fallat un de clau a Getafe dijous passat) el va enfonsar anímicament i va acabar desorientant la resta de l'equip, que a més a més va notar el cansament físic del partit de Copa i la poca concentració típica de quan jugues amb un rival d'un nivell més baix. El proper partit davant el Vila-real marcarà la diferència entre si estam vivint una petita baixada o si és un canvi de dinàmica que coincideix amb el començament de la segona volta.