Aouate, Castro i Víctor Casadesús

Tomeu MartíPalma23/11/09 0:00

No sé si, a causa del fet que les nits del Seminari Blanquerna són, des de sempre, molt llargues o si realment el partit d'ahir a Son Moix, amb l'excepció dels darrers minuts, va ser avorrit, però em va venir just mantenir els ulls oberts per seguir les evolucions dels jugadors del Mallorca i de l'Almeria.

Això sí, els darrers minuts se'm va espassar la son. Estic per dir que va valer la pena avorrir-se com a ostres durant la primera hora de partit per viure un final vibrant i feliç com el que poguérem viure. El matx s'hauria pogut resoldre amb el gol marcat per Castro en els primers minuts de la segona part: 1-0, tres puntets i tothom cap a casa. Però la mala gestió dels canvis per part de Gregorio Manzano (aquest, per mi, és un dels seus punts més febles) va afegir emoció i èpica a un duel que no semblava que en pogués oferir.

El gol de l'empat d'un Almeria que (i ara queda estrany dir-ho) hauria pogut empatar i fins i tot guanyar el matx, va fer reaccionar un Mallorca que, amb l'entrada al terreny de joc de Víctor Casadesús, poc després del gol visitant, va jugar els seus millors minuts de futbol. L'algaidí va ser l'autor de la segona diana del Mallorca.

La història del partit no s'acabava aquí, però. Encara vendria l'enèsima ocasió de l'Almeria desbaratada per un heroic Aouate i el tercer gol del Mallorca, marcat per un inspirat Castro. Aouate, Castro i Víctor Casadesús derrotaren ahir l'Almeria d'Hugo Sánchez.