Connexions

Dissabte 7 de novembre de 2009, començ el dia ben dematí. Quan arrib a l'aeroport de Son Sant Joan ja predomina el color vermell dels mallorquinistes que han matinat per poder passar un dia a Barcelona i fer costat al conjunt que dirigeix Gregorio Manzano. També em crida l'atenció alguna bufanda barcelonista. Perpetram submisos l'absurd ritual de mig desvestir-nos al checkpoint. No em deixa de sorprendre mai la il·lusió amb què viuen el futbol els infants. Ni l'energia que exhibeixen en aquesta hora. Més em sorprèn encara el poder que té el futbol per moure masses. Ara ha fet deu anys d'una de les majors mobilitzacions de mallorquins cap a fora que es recorden: Birmingham 1999.

No són pocs els mallorquinistes que donen per fet que, com ells mateixos, em dirigesc a Barcelona per viure un partit que es preveu apassionant. Pero el meu destí és més al nord. Dissabte 7 de novembre de 2009, es compleixen 350 anys del tractat que ens escindi dels nostres germans del nord. A Perpinyà hi ha una sèrie d'actes per commemorar-ho. Hi som en cos i ànima. I amb una bufanda de l'USAP, que aquí també fa fred. Però gràcies a les connexions també som a Barcelona seguint el matx de dos dels "meus" equips. I gràcies a les bones connexions amb gent de Perpinyà també som al diari per escriure aquests comentaris.

Barça i Mallorca disputen un bon partit. Els barcelonins acaben sumant els tres punts com era previsible, però el Mallorca és capaç de foradar en dues ocasions la solida defensa blaugrana i deixa una bona imatge a la capital. A les rodalies de l'estadi, una dotzena de voluntaris mallorquins i barcelonins recullen signatures per assegurar per llei que les teles en català es puguin veure en tot el domini lingüístic. Les connexions fan que el món funcioni. I les connexions personals són les més importants. Na Carme, en Rafel, na Xisca, na Fred, na Natàlia feren possible aquesta triple connexió Palma, Barcelona, Perpinyà.