Números vermells

Les informacions que ahir s'escamparen com la pólvora i que situen el club mallorquinista en pràctica bancarrota, fan que ara mateix, de nou, la part esportiva passi a un segon terme i haguem de tornar a parlar de qüestions que s'espenyen i es resolen en despatxos i no de les que es dirimeixen damunt el terreny de joc.
Hauríem volgut parlar del matx d'ahir a l'estadi José Zorrilla i fins i tot punyir en la ferida deixada a Can Madrid pel terratrèmol d'Alcorcón, però ens veim obligats a haver de parlar, un altre pic, de problemes econòmics i institucionals. Ahir sabérem que el club és en una situació econòmica delicadíssima, molt propera al col·lapse econòmic i institucional. Sembla que ara mateix no hi ha doblers per afrontar els pagaments urgents i als que no són tan urgents.

El club havia passat per una etapa mínimament tranquil·la institucionalment parlant i, exceptuant les picabaralles entre els nous propietaris i el tècnic, semblava que podríem viure una temporada en calma social i que això redundava en un bon treball esportiu que, a la vegada, s'estava traduint en resultats bons i en una situació a la taula de classificació que s'ha de considerar molt bona. Però l'alegria dura poc a la casa del pobre i el Mallorca, buc insígnia del futbol illenc, ha començat a trobar vies d'aigua i amenaça d'enfonsar-se en una mar de deutes inassumibles. I mentre que el Mallorca comença a enfonsar-se, emergeixen informacions més que preocupants i suren números més vermells que la camiseta del club mallorquí.

La situació econòmica i institucional del Mallorca és preocupant. Fins i tot alarmant. I el silenci dels dirigents i propietaris del club és més clamorós i eloqüent que si haguessin complit amb el seu deure (si més no moral) de donar la cara i informar de fins on arriba el crack del club. Ahir, el Reial Club Esportiu Mallorca jugava el primer partit corresponent a la primera ronda del campionat de Copa a l'estadi del Valladolid, un estadi anomenat "de la pulmonia". Esportivament en sortí viu, un refredat de no-res. Al cap i a la fi, un 2-1 davant el conjunt castellà, tot i que injust (hauria merescut un empat), no és un mal resultat. És evident que dins Son Moix el Mallorca té moltes possibilitats de remuntar l'eliminatòria en el partit de tornada.
Si és que la greu pulmonia econòmica no ha acabat amb el club.
Si és que hi ha partit de tornada.