Dues cares

El Mallorca d'aquesta temporada té dues cares: quan juga a casa és un equip sòlid, mal de batre, que sap a què juga, que és efectiu i resolutiu. Quan juga lluny de Son Moix, en canvi, el conjunt de Manzano és un equip fràgil i assequible per als rivals. Ahir a l'estadi mallorquinista visquérem un horabaixa de mal futbol, però els quatre gols posaren la salsa a un plat que va resultar bo de menjar. S'ha de reconèixer que ahir el Mallorca va comptar amb l'ajuda d'aquest imponderable que anomenam "sort". El Getafe, que a priori no semblava un rival fàcil, per bé que encara no ha guanyat mai aquí a Mallorca, començà el partit amb el domini territorial i amb la pilota, però s'anà diluint, desfent a mesura que el conjunt mallorquinista anà imposant el seu estil, el seu esquema de joc. Un esquema que enguany sembla ser el d'apostar per cedir la pilota al rival i sorprendre'l al contracop.

El Mallorca d'aquesta temporada està convertint Son Moix en un autèntic fortí, de moment, no hi ha hagut cap rival capaç de derrotar-lo dins l'Estadi i és important mantenir aquesta ratxa, perquè, al cap i a la fi, l'objectiu principal de la temporada, que és el de mantenir la categoria, passa per fermar els punts disputats a casa.
El Mallorca està realitzant un bon principi de campionat perquè els futbolistes estan treballant bé, s'ha aconseguit un bon equilibri entre les línies, una solidesa defensiva important (no encara a fora de casa), un mig camp molt treballador i una davantera manyosa. El tàndem format per Víctor Casadesús i Aritz Aduriz està resultant molt efectiu. El malloquí és el complement perfecte pel basc, que és l'autèntic golejador d'aquest Mallorca. Són les dues cares de l'atac mallorquinista.