Derrota dolorosa

Ahir, a Gijón, el Mallorca va patir una derrota de les que fan mal, de les que deixen petjada. El Mallorca d'enguany, si es fa fort a Son Moix i, de tant en tant, pisca qualque puntet a fora, signarà una bona temporada i tots n'estarem contents, però això d'ahir va ser una altra cosa. Ahir, el Mallorca, com gairebé sempre que juga fora camp, podia perdre el partit, entrava dins els càlculs. Però perdre com es va perdre ahir és dolorós, és trist. Els homes de Manzano feren el més difícil, que és posar-se per davant en el marcador i acabaren la primera meitat en una situació òptima, guanyant 0-1 i amb el rival, un Sporting que no és res de l'altre món, dominant, però sense acostar el perill a la porteria d'Aouate.

Però a la segona meitat tot canvià. Els futbolistes del Mallorca malbarataren el crèdit acumulat i tiraren el partit d'una manera indigna. El conjunt asturià no supera el mallorquí en qualitat futbolística, però ahir el superà en ambició i coratge, amb capacitat de lluita i sacrifici. Els mallorquinistes, simplement, s'esborraren del camp a la segona part, era com si no hi fossin, com si no haguessin sortit a disputar un matx, que per més inri, tenien guanyat. Ahir, la derrota va ser de les que fan mal de veres. De les que deixen marca. El Mallorca tengué la mel als llavis durant la major part del partit, però al final acabà golejat i aquesta és la pitjor manera de perdre.
I si no que ho demanin a Ruiz Galladón i la seva tropa.