Tomeu MartíPalma13/04/09 0:00
TW
0

Partit (i jornada) rodó ahir a Son Moix. El Mallorca va practicar un futbol correcte, en tot cas superior al de l’Almeria, que en cap moment no li va fer ombra, tot i que en un moment donat ens va fer témer que s’enduria un empat. Sempre és d’agrair que la televisió, en aquest cas IB3, retransmeti els partits de futbol, molt més des que a Mallorca s’ha produït aquest canvi climàtic que ens té descol·locats i ben refredats a casa. Ahir, a l’escalfor de la llar i amb un bon assortiment de rubiols i crespells, poguérem viure a través del televisor un partit interessant, coratjós en què el Mallorca es jugava molt més de tres punts. La victòria mallorquinista reporta al conjunt de Manzano tres punts més a la classificació, la qual cosa significa que ja és cinc punts enfora de la zona de descens i a cinc (màxim sis) de la salvació definitiva.

Però, a més a més, amb la victòria, els mallorquinistes s’asseguraven que un rival directe en la lluita per la permanència ,com és l’Almeria, no puntuàs i, per acabar-ho d’arrodonir, el gol del Chori Castro en el darrer sospir del partit garanteix el golaveratge directe a favor de Mallorca, cosa que tal com estan les coses pot ser important. La part negativa del matx d’ahir a Son Moix va ser l’actuació arbitral, Clos Gómez demostrà unes ànsies de protagonisme totalment fora de lloc per a un àrbitre i massacrà el Mallorca a base de targetes grogues que li posen molt difícil la confecció d’un onze amb garanties a Manzano per al proper dissabte. Capítol a part mereix el golàs aconseguit per Cléber Santana. Va ser el que obrí el camí del triomf, però, a més a més, va ser una xilena de factura preciosa. El fet que el marcàs a l’equip dirigit per Hugo Sánchez (fa uns anys l’autèntic rei d’aquesta mena de rematades) només afegeix ironia a l’esplèndida diana que ahir obrí el marcador.