TW
0

No en teníem a bastament amb el calendari horrorós que li ha tocat patir al Mallorca amb aquesta temporada, que també hem de patir les injustícies arbitrals. Ja sabeu que aquesta temporada ens toca rebre els conjunts que han estat derrotats prèviament pel Barça i el Madrid, amb la qual cosa el Mallorca acaba pagant els plats romputs. El consol és que el Madrid, al ritme que va, no tardarà gaire a desinflar-se i que els darrers partits de la Lliga, que jugam contra els "grans", la competició estarà decidida.De moment, però, totes ens ponen i per si no bastava amb tot el que ens ha plogut (i ara no ens referim al canvi climàtic que vivim a Mallorca: cada dia plou) resulta que els àrbitres "s’equivoquen" sempre a favor del rival.

Et poses a fer un repàs, no cal fer una radiografia molt profunda, i veus que no hi ha res que funcioni al club mallorquinista. Les derrotes no són únicament atribuïbles a factors externs. Tothom ho sap. Ahir vàrem veure a Son Moix un nou insult al futbol, un partit pèssim, indigne de la Primera Divisió. Avorrit i sense història més enllà del molt que hi havia en joc damunt la gespa. No fa tants d’anys un partit entre el Deportivo de la Corunya (súper Depor) i el Mallorca (aquella Sobrassada Mecànica) hauria despertat passions, hauria omplit l’Estadi i hauria resultat un partit, si més no, entretingut i ple de detalls de qualitat. Eren altres temps. Avui per avui ens hem de conformar amb l’èpica de la lluita desesperada per la supervivència a la Primera Divisió.

Una supervivència que passa per patir partit a partit, minut a minut. I, evidentment, ja ho hem escrit, per convertir l’estadi de Son Moix en un fortí i no deixar escapar ni un sol punt més. I per descomptat, per arreglar això dels àrbitres. Ara bé, no ens enganyem, el Mallorca té un mal calendari, els arbitratges no li són propicis, però si el Mallorca és on és, és per mèrits propis. Com sempre sol passar a la vida, el pitjor perjudici te’l provoquen els teus. El mal més gros te’l fan des de dins.