Tomeu MartíPalma23/01/09 0:00
TW
0

Els qui penseu que m’he passat d’optimista amb el títol heu de saber que he estat temptat de titular l’article amb la paraula il·lusió. És vera que el que vérem ahir damunt l’herba de l’estadi de Son Moix no millora gaire les experiències tortuoses a què ens ha sotmès el conjunt de Gregorio Manzano. És veritat que la situació del club, des d’una anàlisi objectiva, és per posar-se a tremolar. Digau-me optimista, però el retorn de Mateu Alemany a la presidència del Mallorca és la millor notícia que ha tengut el mallorquinisme futbolístic en la present temporada. Ja hem explicat que no som especialment fans de l’actual president del Mallorca, per bé que en la perspectiva dels anys, el seu primer mandat s’ha de valorar com a positiu i ara per ara, el seu, s’acosta molt al perfil necessari per reflotar el club.

Mateu Alemany no és Barack Obama, entre d’altres coses perquè el mallorquí ja ha passat una vegada per la presidència. Alemany no és (em sembla que tampoc ho pretén) un personatge carismàtic, la seva oferta és més aviat la d’un bon gestor que accepta arromangar-se, posar-se a fer feina a escarada i intentar solucionar el màxim de problemes possibles en el mínim temps possible. Per ventura no ho fa només per mallorquinisme, per ventura el mou la vanitat sorda d’aquelles persones tan ambicioses que només es mouen pels grans reptes. Que només els motiven les situacions gairebé impossibles i que, en haver-les arreglat, s’esborren ràpidament i pensen "au, aquí queda això".

Sigui com sigui, ara mateix, Mateu Alemany inspira confiança, un sentiment difícilment conciliable amb la situació de caos absolut en què ha deixat Vicenç Grande el club mallorquinista. Avui en Mateu Alemany és sinònim d’esperança, que és allò darrer que diuen que s’ha de perdre. I creieu-me, a aquestes altures de la pel·lícula això no és que sigui molt, és que és un fet gairebé paranormal. Dèiem abans que en Mateu Alemany no és Obama, però l’herència que deixa Grande, i que és la realitat amb la qual s’enfronta el nou president, és equiparable a la que deixa als Estats Units i al món en George Bush. L’etapa del nou president just ha començat. De res no servirà un triomf a la Copa, si no arriben victòries i punts a la Lliga. Som conscients que és ben poc èpic, però així com estan les coses, l’esperança es diu Mateu Alemany.