Un partit tan xerec just podia acabar en empat (0-0)

0 MALLORCA: Leo Franco (1), David Cortés (1), Lussenhoff (1), Poli (1), Miquel Soler (1), Harold Lozano (1), Marcos (1), Àlvaro Novo (1), Albert Riera (1), Samuel Etoo (1) i Walter Pandiani (1).
Carlos Domínguez (-) substituí Etoo al minut 85.
ÀRBITRE: Evaristo Puentes Leira (col·legi territorial gallec), tingué una actuació acceptable, no influí per res en el resultat i tot i que seguí el joc des de molt enfora i demostrà estar en baixa forma física, no prengué cap decisió que resultàs polèmica. Mostrà cartolina groga a Pandiani al minut 12, Poli al minut 51, Riera al minut 55 i Mateo al minut 72.
INCIDÈNCIES:L'estadi municipal d'El Sadar de Pamplona, presentà més de tres quarts d'entrada per tal de presenciar el partit corresponent a la vint-i-sisena jornada del campionat de Lliga. Temperatura agradable, gairebé primaveral. Terreny de joc en males condicions, ja que presentava moltes clapes al mig del camp i també a l'eix central de les dues àrees.
Ahir el defensa lateral esquerra mallorquinista, Miquel Soler, que en el partit d'ahir lluïa el braçalet de capità del conjunt mallorquí i que és un dels jugadors més veterans de la Primera Divisió celebrà el seu aniversari: complia 38 anys.

El Mallorca aconseguí un empat davant l'Osasuna de Pamplona (0-0) i sumà un punt molt important de cara a l'objectiu final d'aquesta temporada a la Lliga, que no és altre que assegurar la permanència a la Primera Divisió. No sabem si en el cas d'haver guanyat, el Mallorca hauria sumat els set punts de què parlava abans del matx l'entrenador mallorquinista, Gregorio Manzano, però sí que constatam que el punt sumat ahir pel conjunt que dirigeix, més els resultats dels rivals directes, signifiquen una passa positiva amb vista a l'objectiu final abans esmentat. El partit, en conjunt, resultà horrorós. Indigne de la primera categoria de futbol a la qual se suposa que pertanyen les dues esquadres que ahir s'enfrontaven. Joc nefast, imprecisions impròpies de futbolistes professionals i constants interrupcions que deixaren el temps de joc real reduït a la mínima expressió.

El plantejament inicial dels dos conjunts va ser similar. Tots dos entrenadors varen apostar per un 4-4-2. Els dos conjunts semblaven tenir clar que el seu objectiu prioritari era mantenir ben protegida la seva porteria i deixaven la possibilitat d'acostar el perill al marc rival a la casualitat o a l'espera que sonàs la flauta en alguna jugada de pilota aturada. La primera meitat va resultar poc interessant. Amb poques jugades dignes de ser destacades. L'Osasuna sortí bolcat a l'atac, fent un joc molt vertical, i amb l'aparença de voler posar setge a la porteria de Leo Franco. Així, als 30 segons de joc, Rivero ja va fer el primer xut a porta i al minut 5, es produí la primera ocasió de gol. Va ser una bona assistència d'Aloisi, que recollí Ivan Rosado, que aconseguí presentar-se sol davant Leo Franco. El porter mallorquinista rebutjà.

La precisió osasunista era un miratge. Als pocs minuts ja havia desaparegut. El Mallorca s'anà espolsant progressivament el domini local i anà acumulant possessió de pilota. Que ningú pensi que els de Manzano feren cap ou de dos vermells. Simplement aguantaven la pilota a migcamp i feien un treball molt seriós en la reraguarda. I poc més. Quant a bagatge ofensiu, es podrien citar un xut massa innocent de Riera al minut 26 i alguns intents posteriors d'Etoo i Pandiani per cercar la porteria de Sanzol. Ibagaza ahir no hi era i es notà molt. La primera meitat acabà amb empat a zero i empat a mal joc i despropòsits. Les perspectives cara a la segona meitat eren optimistes: difícilment podia empitjorar el joc.

Malgrat tot, la segona part tornà a defraudar les espectatives. Si hem dit que la primera meitat havia resultat poc interessant, de la segona gairebé ens atreviríem a dir que va ser insultant. Joc totalment inconnex, potades amunt i avall sense cap sentit, només esperant que passassin els minuts i que l'àrbitre assenyalàs el camí dels vestidors. Es pot ressenyar un xut de Rivero al minut 48, que desbaratà Leo Franco i sobretot, la increïble jugada protagonitzada per Alfredo, que tingué la victòria als seus peus. Va ser al minut 74, quan Aloisi xutà des de fora de l'àrea i Leo rebutjà la pilota, Alfredo totsol i amb tota la porteria per a ell, en lloc d'empènyer la pilota dins la porteria, s'embullà i acabà deixant que sortís fora. Era el desesperat resum del partit.