El Mallorca s'acostuma a guanyar

Temps fred i plujós i partit gelat i horrorós ahir a Anoeta. Tan ferest va ser el partit que explicant que, en temps de descompte Iovan Stankovic va treure una falta, que rematà hàbilment Miquel Àngel Nadal i aconseguí l'únic gol del partit, ja hauríem acabat la crònica del que donà de si el partit entre la Reial Societat i el Mallorca.

Però també cal parlar de la trajectòria espectacular que està protagonitzant el conjunt dirigit per un Luis Aragonés més savi que mai. Una trajectòria que fa que sumi cinc partits seguits sense conèixer la derrota i que hagin guanyat els tres darrers sense encaixar un sol gol. I això és el millor que es pot contar del partit d'ahir. En tot cas, no és poc, sinó molt. De fet, el Mallorca ja es troba a la zona noble de la classificació i, el que és més important, demostrà que també sap guanyar sense fer un bon partit. Com ho fan els grans.

Un matx trist i avorrit entre un equip, la Reial Societat, que es va mostrar insegur i poruc i un Mallorca que sortí a fer el seu partit, és a dir a no arriscar res i a esperar les ocasions que es presentassin per sorprendre el conjunt local. El primer que cal ressenyar és que el partit es jugava en un context en el qual el Mallorca acabava de derrotar el Barcelona i el Reial Madrid, la qual cosa li atorgava una aura de conjunt perillós i temible, mentre que la Reial Societat sembla, de la mà del seu nou entrenador, Periko Alonso, anar a la recerca de la seva personalitat.

La disposició tàctica dels dos conjunts reflectia en certa mesura aquesta realitat, d'una banda, la Reial Societat va sortir amb un plantejament molt conservador, amb 4 defensors, tres homes al centre del camp, dos carrilers i un sol home en punta, el lituà Jankauskas. Per l'altra banda, Luis Aragonés va situar 4 homes en defensa, una línia de mig camp amb Finidi per la dreta, Engonga i Marcos com a pivots i Ibagaza per l'esquerra, i amb Etoo, a la pràctica com a mitja punta i Luque clarament en punta.

La primera part del partit va començar amb domini altern, més que res perquè cap dels dos equips no semblava voler el control de la pilota, els dos conjunts s'estimaven més reservar-se per al contraatac. Així per tant, va ser el Mallorca qui progressivament assumí la tasca de controlar i dominar el joc, però sense arriscar massa. Una bona prova de la poca vistositat del joc i del poc risc assumit per les dues esquadres és el registre d'ocasions de gol, ja que només una bona jugada individual d'Etoo al minut 29, que va acabar amb la pilota estavellada al pal dret de la porteria d'Alberto, mereix aquest qualificatiu. També es poden destacar una rematada de cap de Nadal al minut 15, després que Luque tragués una falta i Finidi pentinàs la pilota. De la seva banda, la Reial Societat no disposà de cap ocasió clara de gol i només va fer arribar la pilota a la porteria de Leo Franco mitjançant dues faltes botades per Idiakez als minuts 6 i 21. En definitiva, una primera meitat soporífera i per oblidar.

La segona meitat, exceptuant algunes jugades puntuals, va ser més del mateix. Joc nefast i poc risc, amb una Reial Societat sense esma a la qual ni els ànims constants de la seva afició aconseguien empènyer cap endavant i un Mallorca ben situal al terreny de joc, amb una línia defensiva contundent i seriosa, però sense gaire voluntat d'arriscar i amb uns homes de davant desafortunats i sobretot desassistits. I per paga, cada vegada plovia més. Diluviava. Ambdós tècnics introduïren canvis en l'alineació a pocs minuts d'haver començat la segona meitat, amb la intenció de dinamitzar una mica el partit i d'intentar donar més ritme al joc dels seus respectius equips. Només ho aconseguiren en part, ja que De Paula en el bàndol rival va donar una mica més de profunditat al seu equip i Stankovic i Carlos feren el mateix amb el Mallorca. Pel que fa a les ocasions, talment com a la primera meitat i exceptuant el gol de Nadal, gairebé es pot afirmar que no n'hi hagué. El més destacable va ser una jugada de Jankauskas al minut 46 i una rematada de cap de De Paula que sortí per damunt el travesser de la porteria de Leo Franco, al minut 73. I pel bàndol mallorquinista es pot destacar una jugada que es produí al minut 61, quan una pilota rebutjada pel porter Alberto, va pegar a l'esquena d'Stankovic i va estar a punt d'entrar a la porteria basca.

Al final, amb els noranta minuts reglamentaris més que consumits, es produí l'esmentada jugada a pilota aturada, en la qual Nadal aprofitaria un excel·lent servei d'Stanko a la sortida d'una falta per aconseguir el gol de la victòria per al Mallorca. Una victòria que li serveix al Mallorca per aconseguir mantenir la bona ratxa, sumar tres importants punts i escalar bastants posicions a la classificació.