La crisi grega arrossega les borses europees

Les borses europees, amb caigudes de fins al 4%, varen viure ahir una jornada negra, arrossegades per la caiguda dels bancs, que ja han començat a prevenir-se de l'impacte que tindria en els comptes la fallida de Grècia i que es calcula en uns dos bilions d'€. I és que el país hel·lè només té doblers per pagar sous i pensions fins a l'octubre, segons afirmà ahir el secretari d'Estat de Finances grec, Filipos Sajinidis, en el marc d'una entrevista en el canal privat de televisió greg Mega.

Per aquest motiu, Grècia s'aferra que s'alliberi sense més dilacions el sisè tram d'ajuda externa per evitar l'impagament del seu voluminós deute sobirà, que els mercats borsaris consideren molt probable.

Així les coses, els rumors sobre l'hipotètica fallida de Grècia feren que les borses europees, encapçalades pels bancs, tornassin a desplomar-se.

La borsa espanyola baixà el 3,41% i va concloure en 7.640,70 punts, nou mínim anual, i nivell desconegut des de final de març de 2009. Amb la prima de risc espanyola en 358 punts, nivell previ a l'inici de la compra de deute espanyol pel BCE, l'índex de referència de la borsa, l'Íbex 35, va caure 269,50 punts, la sisena major caiguda de l'any. Les pèrdues acumulades des de gener creixen al 22,50%.

A Europa, amb l'euro a 1,364 dòlars, mínim des de mitjan febrer passat, baixaren les principals places europees: París, el 4,03%; Milà, el 3,89%; l'índex Euro Stoxx 50, el 3,79%; Frankfurt, el 2,27%, i Londres, l'1,63%. La baixada del 2,7% de Wall Street divendres, després de la dimissió del conseller del Banc Central Europeu (BCE) Jürgen Stark i dels rumors de suspensió de pagaments de Grècia, continuava influint el mercat espanyol des de l'obertura, en la qual perdia el 2% i assolia 7.800 punts.

La borsa baixava una hora després de l'obertura fins als 7.592 punts, nou mínim anual durant la sessió, sense que no li importàs el nou impost immobiliari grec anunciat diumenge per recaptar 2.000 milions i la reunió del G7 del cap de setmana, en què el president del BCE, Jean-Claude Trichet, va oferir als bancs tota la liquiditat que necessitin.

Durant les sis hores següents, la borsa espanyola va discórrer entre 7.600 i 7.700 punts. Mentrestant, es féu una subhasta de deute a Itàlia, on es van col·locar 11.500 milions a tres mesos i a un any a un cost major que en l'anterior licitació. A més, les autoritats europees manifestaven la seva opinió sobre la situació grega (la Comissió Europea comentava que no preveia un escenari de fallida i Trichet assegurava que Grècia complirà amb els seus compromisos) i l'OCDE advertia sobre una desacceleració generalitzada de l'economia mundial.

La indefinició de Wall Street en l'obertura, mentre es parlava que el Fons Monetari Internacional (FMI) podria desemborsar un altre tram del primer rescat a Grècia aquesta setmana i continuaven les converses de la troica (BCE, FMI i UE) amb les autoritats hel·lenes, ajudà la borsa espanyola a reduir la caiguda i a apropar-se al nivell de 7.800 punts. Tanmateix, el mercat novaiorquès incrementà les pèrdues fins a l'1 % i la borsa espanyola tornà a instal·lar-se en el rang matinal per tancar amb la sisena major caiguda de l'any, mentre que el petroli Brent seguia per sobre de 112 dòlars el barril.

Tots els grans valors de l'Íbex 35 varen baixar: BBVA, el 5,34%, la tercera major caiguda d'aquest índex; Banco Santander, el 4,69%, el cinquè lloc per pèrdues; Telefónica, el 3,75%; Iberdrola, el 3,58 per cent; i Repsol, el 2,37%. La major caiguda de l'Íbex la patí Mediaset, el 6,39%, seguida per Sacyr, amb un retrocés del 6,08%, i de BBVA. Cap companyia de l'Íbex no va concloure amb guanys i Inditex registrà el menor descens amb un retrocés del 0,29%, Borses i Mercats Espanyols baixà l'1,25% i Ebre Foods, l'1,46%.

Papandreu clama suport per desmentir la fallida grega