Bennassar: «El llibre és un homenatge a la llengua portuguesa»
Sebastià Bennasar acaba de publicar la novel•la ‘Un oceà de memòria’. | UH-Arxiu
Palma25/09/16 0:00
Sebastià Bennasar (Palma, 1976), acaba de publicar la novel·la ‘Un oceà de memòria’, un llibre que, en paraules de l’escriptor, vol ser «un homenatge a la llengua portuguesa».
També a Illes Balears
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- L’organització juvenil Nosaltres sols! visibilitza l’arraconament del català a Calvià
- Golàs a l’Auditòrium de Palma: Jagoba Arrasate puja a l’escenari i emociona tothom amb un ‘bertso’
- El Triatló de Portocolom amaga el català
- Aquí està disponible 'Norats', la sèrie que el nou director d'IB3 no vol que mirem
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Conec molta gent que compra els llibres d'en Sebastià Bennasar: jo mateix. I m'agrada, té coses que m'agraden molt. T'hauria agradat esser escriptor, Peruggia. És possible que fins i tot hagis escrit qualque cosa, però segur que te la rebutjaren, que no la volgueren a cap editora. D'aquí vénen, sens dubte, la teva enveja i el teu ressentiment. A propòsit d'escriptors mallorquins que escriguin en espanyol, jo, avui dia, només en conec un que, fart de no vendre, pareix que ho ha deixat de tot. En Llorenç Villalonga va publicar Bearn, per primera vegada, en espanyol, i se'n vengueren dotze còpies. S'hagué d'enviar el seu anticatalanisme i provar que qualcú l'hi traduís en català. En la nostra llengua i publicat a Barcelona (Club dels Novel·listes) va aconseguir la celebritat, amb versió cinematogràfica inclosa. No, els mallorquins no han escrit en espanyol res que valgui un gafet. Mirau aquest exemple que segueix i comparau-lo amb la gran poesia de l'Escola Mallorquina. Es tracta d'uns versos escrits a la primeria del segle XX, en espanyol, per un mallorquí. El resultat és deplorable, d'un kitsch que fa escruixir. Vet aquí la mostra: "Adiós, amigos que un día me vísteis tierno correr. Yo he perdido la alegria en los bosques de Bellver. Sublim, sublim com a peça de paròdia, comparable amb La Corte del Faraón: "Herido vengo de la batalla, para casarme no estoy muy bien". I amb raó, perquè una fletxa enemiga li ha tallat els raïm. A mitjan segle XX, una tal Mercedes Guasp de Rovira va escriure la novel·la, en espanyol, "Un desafío en Mallorca". La guard com un tresor perquè em fa riure per les butxaques. Si la trobau, comprau-la. Es tracta d'un llibre de capa i espasa estil "¡Ah, dijo el conde!" o bé "No me toquéis, don Nuño, o me despeño". L'autora no devia dominar gaire bé la "lengua del imperio", perquè conta com "la condesita, arremangándose la falda, se sentó sobre los rastrojos". La senyora Guasp no devia sebre que els "rastrojos" espanyols són el "rostoll" nostrat. O sia que les tendres anquetes de la "condesita" degueren quedar com un colador... sobretot si el rostoll era de favera. A Mallorca s'han escrit grans obres en anglès (Robert Graves, Allan Sillittoe), o en alemany (Albert Vigoleis), però mai en foraster. Treis-ne les conseqüències oportunes.
Tià, coneixes cap lector/a que hagi comprat un llibre del prominent Bennasar (ja no sé com ho he d'escriure)? Jo, no. Però tens raó, no solament ningú m'obliga a comprar-ne un llibre, sinó que jo mateix em denunciaré davant el jutge Castro si ho faig.
Perugia, T'ha obligat ningú a comprar els llibres d'en Sebastià Bennasar? Qui et força a llegir-los? I no seria que eta un aspirant a escriptor frustrat i que l'enveja et rosega?
Sí, tot el que vulguis, ets un geni, però pren-te un descans, home, deixa de publicar durant una temporadeta, perquè pots arribar a embafar. Et farà bé.