La novel·la transcorre entre Lisboa i les Illes Açores i vol ser un «mirall de la realitat mallorquina». Per exemple hi apareix un professor de literatura catalana, en aquest cas, que s’anomena Perfecto Cuadrado.
El protagonista és el professor de la Universitat de Lisboa, Antonio Figueira (un homenatge al professor de literatura Antoni Figuera) que amb 60 anys i amb la seva actitud contestatària és despatxat de la universitat. Com que no pot cobrar la jubilació i se li ha acabat la pensió sobreviu amb un ajut social.
Un vespre però rep una telefonada que li ofereixen feina a les Illes Açores però s’ho ha de pensar aquella mateixa nit. El professor accepta tornar a les illes atlàntiques anys després d’haver-hi viscut. El llibre narra les aventures d’aquest personatge, la seva vida i els seus traumes del passat.
Estructura narrativa
Pel que fa a l’estructura narrativa, cada capítol és un sol paràgraf i molts de diàlegs es troben amb la sintaxi subvertida, com és habitual en la literatura portuguesa. El motiu, segons ha reiterat l’autor a dBalears, és que el llibre vol ser «un homenatge a la llengua portuguesa».
Bennassar ha destacat que el llibre, editat pel Gall Editor, es troba «amb diàleg amb altres llibres del catàleg del Gall, sobretot de les novel·les portugueses». És el quart llibre que l’escriptor edita amb aquesta editorial, el darrer va ser l’any 2008.
Finalment, cal destacar que l’escriptura de la novel·la va tenir l’ajuda a la Creació de la Institució de les Lletres Catalanes.
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Conec molta gent que compra els llibres d'en Sebastià Bennasar: jo mateix. I m'agrada, té coses que m'agraden molt. T'hauria agradat esser escriptor, Peruggia. És possible que fins i tot hagis escrit qualque cosa, però segur que te la rebutjaren, que no la volgueren a cap editora. D'aquí vénen, sens dubte, la teva enveja i el teu ressentiment. A propòsit d'escriptors mallorquins que escriguin en espanyol, jo, avui dia, només en conec un que, fart de no vendre, pareix que ho ha deixat de tot. En Llorenç Villalonga va publicar Bearn, per primera vegada, en espanyol, i se'n vengueren dotze còpies. S'hagué d'enviar el seu anticatalanisme i provar que qualcú l'hi traduís en català. En la nostra llengua i publicat a Barcelona (Club dels Novel·listes) va aconseguir la celebritat, amb versió cinematogràfica inclosa. No, els mallorquins no han escrit en espanyol res que valgui un gafet. Mirau aquest exemple que segueix i comparau-lo amb la gran poesia de l'Escola Mallorquina. Es tracta d'uns versos escrits a la primeria del segle XX, en espanyol, per un mallorquí. El resultat és deplorable, d'un kitsch que fa escruixir. Vet aquí la mostra: "Adiós, amigos que un día me vísteis tierno correr. Yo he perdido la alegria en los bosques de Bellver. Sublim, sublim com a peça de paròdia, comparable amb La Corte del Faraón: "Herido vengo de la batalla, para casarme no estoy muy bien". I amb raó, perquè una fletxa enemiga li ha tallat els raïm. A mitjan segle XX, una tal Mercedes Guasp de Rovira va escriure la novel·la, en espanyol, "Un desafío en Mallorca". La guard com un tresor perquè em fa riure per les butxaques. Si la trobau, comprau-la. Es tracta d'un llibre de capa i espasa estil "¡Ah, dijo el conde!" o bé "No me toquéis, don Nuño, o me despeño". L'autora no devia dominar gaire bé la "lengua del imperio", perquè conta com "la condesita, arremangándose la falda, se sentó sobre los rastrojos". La senyora Guasp no devia sebre que els "rastrojos" espanyols són el "rostoll" nostrat. O sia que les tendres anquetes de la "condesita" degueren quedar com un colador... sobretot si el rostoll era de favera. A Mallorca s'han escrit grans obres en anglès (Robert Graves, Allan Sillittoe), o en alemany (Albert Vigoleis), però mai en foraster. Treis-ne les conseqüències oportunes.
Tià, coneixes cap lector/a que hagi comprat un llibre del prominent Bennasar (ja no sé com ho he d'escriure)? Jo, no. Però tens raó, no solament ningú m'obliga a comprar-ne un llibre, sinó que jo mateix em denunciaré davant el jutge Castro si ho faig.
Perugia, T'ha obligat ningú a comprar els llibres d'en Sebastià Bennasar? Qui et força a llegir-los? I no seria que eta un aspirant a escriptor frustrat i que l'enveja et rosega?
Sí, tot el que vulguis, ets un geni, però pren-te un descans, home, deixa de publicar durant una temporadeta, perquè pots arribar a embafar. Et farà bé.