Demà diumenge acabarà la 28a edició del Mercat de Música Viva de Vic, que ha comptat enguany amb una destacada presència de la música balear. Les bandes seleccionades per la direcció artística del Mercat enguany han estat The Prussians, Marcel Cranc i Donallop.
Dijous 15, Donallop, duo format per Joana Pol i Pere Bestard, va actuar en un format showcase durant la presentació oficial del govern de les Illes Balears, a la qual va assistir el director general de Cultura, Jaume Gomila i el director de l'IEB Josep R. Cerdà, de la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports.
El showcase despertà l'interès d'una cinquantena de programadors acreditats, alguns dels quals han confirmat la futura presència del grup a les seves programacions. La primera d'aquestes actuacions serà a la fira BIME de Bilbao el proper mes d'octubre.
El mateix vespre, Marcel Cranc va actuar a la sala Jazz Cava amb l'aforament complet. El cantant, acompanyat en aquesta ocasió del guitarrista Jaume Compte, el violinista Miquel Àngel Bauçà i el percussionista Àngel Garau presentà el seu nou treball «La vertadera història», just acabat d'editar.
La nit del divendres, l'actuació de The Prussians entusiasmà el públic assistent a la sala Pasternak amb el seu directe enèrgic i contundent. Els comentaris elogiosos de programadors destacaren el gran potencial d'un grup que demostra una maduresa inusual per la seva joventut.
El resum de la participació de Balears a l'edició d'enguany del MMVV ha estat summament satisfactori, segons el director artístic de la fira, Marc Lloret. Després de 4 anys en els quals Balears no va tenir presència al mercat, novament s'ha reprès la relació entre ambdues comunitats amb la signatura, per part de la Direcció General de Cultura, d'un conveni de col·laboració que pretén augmentar els intercanvis en matèria musical entre ambdues comunitats.
32 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Transcriptor, t'has equivocat d'article per deixar anar les teves savieses. Repetesc: la realitat que m'importa i em preocupa és la que és, i no és altra que tot un IEB que hauria de representar a TOTES LES ILLES, només se'n recorda dels mallorquins, COM SEMPRE! I deixa d'insultar, que el que et passa és que tens malaltia de cuc.
@menorquí Qui pixa fora de test ets tu. L'odi cap a tots els mallorquins ("Tots sou iguals!", dius) t'ha cegat i no has entès res. Tens la coa de palla. Les meves intervencions, llevat de la darrera, no anaven pels teus comentaris, sinó pel de "Francament...". Em sembla que la til·la, la necessites tu.
Transcriptor, pots dir missa. Aquí ningú ralla de catalanitat o no catalanitat. Aquí es ralla de representativitat esbiaxada subvencionada per una entitat que pagam tots i ens hauria de representar a tots. Pixes fora de test.
15h 30', 19-9-2016: IB3 emet, per desgràcia, una altra pel·lícula en foraster.
@menorquí No passis pena; això només és una petitíssima mostra de manifestacions de la catalanitat de Menorca, Formentera, Eivissa i Mallorca.
Transcriptor, una til·la...
"[...]Tot el món conegut volia confegir, me deien Ramon Llull, català mallorquí. [...] Vaig pastar la llengua amb la meva Art, vaig fer que la ciència parlàs català. [...] Abans, per un càrrec, era condició de ser català i no d'altra nació.[...]" (Guillem d’Efak, 1980)
"Cal situar-nos en el calendari a l’entorn previ al llibre de Benvingut Oliver. Com a primer punt clau de referència, cal relatar que la primera meitat del segle XIX, La Renaixença va activar la represa de la llengua i de la cultura catalana i, amb elles, l’assumpció de pertinença a la nació catalana. Cal tenir en compte que el gentilici catalans, habitual als regnes de Mallorca i de València durant els segles XIII, XIV i XV (vg. al final ANNEX 1) i, amb menys mesura el XVI i XVII, s’havia vist gairebé arraconat el s. XVIII fora del Principat a partir dels Decrets de Nova Planta. Un segle després, sobretot a partir de La Renaixença (1833), la catalanitat reviu i el gentilici es recobra i s’usa amb gran normalitat i naturalitat al llarg de la segona meitat del segle XIX a les Illes Balears i Pitiüses." http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
«Alcover, un altre gran català de Mallorca, (…) ha afirmat altra vegada la unitat de Catalunya en declarar, entremig dels aplaudiments dels congressistes, que quan es parla de catalans s’ha d’entendre que es parla de tots els homes de llengua catalana». Enric Prat de la Riba (1906) http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
«Mossèn Alcover s’aixecà enmig de religiós silenci per demanar que, responent a la identitat que els ajuntava, haguessin l’acord anhelat de donar-los, a tots els homes de les terres on és parlat el nostre idioma, l’honorable dictat de catalans, i que per a tothom fossin tinguts per tals». Pere Oliver i Domenge (1906) http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699