El president de la Secció Filològica de l'Institut d’Estudis Catalans (IEC), Isidor Marí, ha fet una crida per reconstruir “la destrucció” lingüística que Balears està patint els últims anys, durant el seu discurs com a pregoner de la XXV Setmana del Llibre en Català que se celebra des d'aquest divendres i fins al 9 de març a la Capella de la Misericòrdia.
Segons el filòleg, “ara pareix que hem entrat en una setmana de destrucció. Serà imprescindible que tots els creadors tornin a la feina. No sols els creadors de llibres, que avui tenim més a prop, sinó els que al seu costat han aixecat una cultura de cohesió social, els que han fet de la llengua catalana una casa nova on pot conviure tota la gent que sap respectar el lloc on ha de viure... Tots els creadors som convocats a una nova feina, tant feixuga com imprescindible”.
Marí ha recordat que “ara mateix fa aproximadament set vegades cinc anys que vam començar a crear (a recrear, si voleu) una estructura cultural pròpia, en què l’autogovern havia de permetre que pujàs ufanosa la nostra llengua, la nostra cultura, els nostres llibres. Creixeu i multiplicau-vos, pareixia que es deia en començar aquesta setmana de lustres democràtics que presidia un Estatut d’Autonomia. I la llum havia de foragitar l’imperi de les tenebres anteriors, de la prohibició franquista”.
El filòleg el discurs assegurant que “la creació tornarà a prevaldre per damunt la destrucció. I la llum farà fora les tenebres per sempre. Amén”. I és que gran part del discurs de l'eivissenc ha utilitzat la Bíblia com a recurs literari i com a símbol.
La Setmana del Llibre compta amb la participació de nou llibreries –Embat Llibres, Literanta, Llibreria Lluna, Quart Creixent, La Biblioteca de Babel, Llibres Mallorca, Drac Màgic, Àlia i Agapea–, que ocuparan la capella de La Misericòrdia. En una sala annexa tendrà lloc el programa d'actes, que inclourà presentacions i signatures de llibres.
19 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Perqué no feis un diari en Bàléàr i deixau tranquils als que saben escriure i també saben d´Història i als que amb bona volontat en volem saber? Ara he vist que tres només son un.
Demananu-li as meu homo, el Rei Jaume II de Mallorques, lo que ès es mallorquinisme, demanau-li a Jaume III, mort a sa batalla de LLuchmajor o a Cabrit i Bassa. Ja en podedu dir de mentides, que es Balears el tenim i tendrem sempre ben present lo que significa es catalanisme i es mal que mos ha fet.
Als pancatalanistas mallorquins traïdors i renegats Mai Valencia ni Mallorca han estat de Catalunya , si que heu forren de sa corona de Arago . I si fos de voltros reclamaría sa franja, Sicilia , Nápoles , Provenza, Cerdeña ,Carcassone, Razes, Omelades , i es senyoriu de Montpellier somiau truites de desperts,basades sobre llegendes,mentides,i mitgas veritats Sr.Isidor Marí:Jo també pens que......... La llengua d'aquí no és el català, és el mallorquí " - Català a Catalunya "Catalunya mos roba i manipula sa nostra cultura i sa nostra història ",
Es SALAT també és català i es parla encara en alguns punts del Principat de Catalunya. No entenc per què els espanyols sou tan "totxos". Un espanyol necessàriament ha de ser betzol? O us penseu som idiotes? Només cal una micona d'interés i cultura per saber de la riquesa dialectal de moltes llengues. Els intents de dividir la nostra llengua comuna només se'ls creuen els ignorants o els ja convençuts (fatxes). Salutacions cordials des de Catalunya.
Els anticatalanistes pro-castella, son com els talibans, no hi valen raons enfront el seu fanatisme
Mirant els llinatges dels qui han exercit el càrrec de primera autoritat a la ciutat de València, dotze n’hem trobat, com a mínim, que hi duien l’article salat aglutinat, deixant de banda els dubtosos, i aquells els noms i llinatges dels quals es repetien exactament, tot i que fos a molts d’anys de distància en l’exercici del càrrec: Arnau Safont (1307), Maimó Saplana (suara hi havia en Zaplana a la Generalitat Valenciana), Berenguer Desclapers, Guerau Safont, Vicent Desgraus, Guillem Saera, Jaume Despont, Onofre Saera, Vicent Cosme Saera, Guillem Ramon Saera, Jaume Sapena, Manuel Sapinya ( 1886). L'article salat, no és exclusiu de Mallorca, ni és procrit del català: és un article ben català i ben correcte en els registres que li són habituals a Mallorca. Per exemple cap persona que converàs bé en mallorquí no diria mai es senyor rector, diria "es rector" però "el senyor rector", igual que no diria es PP ni es PSM ans el PP i el PSM, i no diria es Barça i es Madrid, ans el Barça i el Madrid, i etc. etc. etc. Aqiuells qui fan s'animalada de dir que són ses tres i mitja en lloc de dir que són les tres i mitja, no la poden fer en defensa del mallorquí, perquè en mallorquí no hi ha constància de que ningú hagi dit mai ses tres i mitja en lloc de dir les tres i mitja
Aclaració. El "calla foraster", no anava pel senyor Isidor Mari sinó pel comentari de baix del meu.
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Als pancatalanistas mallorquins traïdors i renegats Mai Valencia ni Mallorca han estat de Catalunya , si que heu forren de sa corona de Arago . I si fos de voltros reclamaría sa franja, Sicilia , Nápoles , Provenza, Cerdeña ,Carcassone, Razes, Omelades , i es senyoriu de Montpellier somiau truites de desperts,basades sobre llegendes,mentides,i mitgas veritats Sr.Isidor Marí:Jo també pens que......... La llengua d'aquí no és el català, és el mallorquí " - Català a Catalunya "Catalunya mos roba i manipula sa nostra cultura i sa nostra història ",
Alejo, Parteix nedant d'una puta en es teu españistan, aquí sobres.. ARRUUUIX " La llengua d'aquí no és el foraster, és el mallorquí " - Espanyol a Espanya. "Espanyya mos roba i manipula sa nostra cultura i sa nostra història ",