A mesura que s'acostaven les dotze del migdia, el vent començà a bufar amb força a l'esplanada de l'Almudaina, però ningú no es movia, càmera de retratar en mà, a l'espera que dels intèrprets compareguessin puntuals al lloc de l'escenificació. Entre els assistents, els més afortunats tenien a les mans un llibret amb tot el text de Moyà del Via Crucis. La publicació, però, era del 2009, cosa que significa que des de fa quatre anys s'empra el mateix sense tenir en compte la presentació de dins.
En total, denou actors i actrius, i cinc narradors, interpretaren les catorze estacions que formen el poema de Llorenç Moyà i Gilabert de la Portella (Binissalem, 1916-Palma, 1981). La seva indumentària ajudà a la caracterització dels personatges amb una escenografia ben senzilla: sols una tarima de ferro on col·locar els tres crucificats. Bernat Pujol, director de la Taula Rodona, fou l'encarregat de fer la presentació d'un text que, malgrat la dificultat del vers demostra una gran bellesa gramatical. Tampoc no hi faltà la veu de Vicky Pieniazeck que amb la música de Jaume Salom, Teresa Gil i Carlos Gil arrodoní l'escenificació. Ai, Mabre cast, intacte del pretori foren els mots pronunciats per donar el sus a la primera part que marca la condemna a mort de Jesús, un any més interpretat a la perfecció per Àngel Colomer. Al seu costat, els altres dos condemnats: Francisc Expósito i Rafel Pizarro, que també brodaren el paper.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Karles. No sé si sabes que la obra es en mallorquí (Llorenç Moyá era ben mallorquí). Eso sí el elnguaje empleado es muy poético y un poco barroco, lo que quizá dificulta la comprensión para algunos. Los lectores son todos mallorquins. Yo soy "foraster" y ko entiendo perfectamente. También hay muchos "forasters" y extranjeros que aunque no entienden el texto se emocianan profundamente y quedan muy impresionados con el realismo. Soy actor aficionado y creo que cuando un actor conmueve a los espectadores, y les logra transmitir emociones, toda crítica negativa sobra.
Aquest davallament sempre ha estat una fantasmada, entre gai i foraster, amb actors que no saben català. Els espectadors no entenen res, però en Bernal Pujol continua tenint la cera del Corpus.