Dos anys després de la bilingüització dels premis Ciutat de Palma, l'Ajuntament de Manacor llança ara una convocatòria de guardons culturals de característiques similars però només en català: els Ciutat de Manacor.
En realitat, segons explicà la regidora de Cultura, Francisca Rufiandis, el que ha fet el Consistori és recuperar uns guardons que "fa 40 anys ja es donaven", però que ara es presenten amb voluntat continuadora i perquè tinguin un ressò global arreu dels Països Catalans. Els Ciutat de Manacor tindran quatre modalitats literàries i, a més, es mantindrà el premi d'arts plàstiques, que enguany arriba a la 20a edició. Les categories literàries agafaran el nom de reconeguts escriptors i intel·lectuals de la capital del Llevant. El de novel·la s'anomenarà Maria Antònia Oliver i estarà dotat amb 5.000 euros. El de poesia prendrà el nom de Miquel Àngel Riera;el de teatre nomerà Jaume Vidal i Alcover, mentre que el d'assaig farà honor a Antoni Maria Alcover. Aquests tres darrers gaudiran d'una dotació econòmica de 3.000 euros. A més, les obres guanyadores s'editaran amb Món de Llibres, a càrrec de Fausto Puerto, "que ja treballa amb els dissenys", afegia ahir Rufiandis. D'altra banda, el treball vencedor en la categoria d'arts escèniques s'interpretarà al teatre de la localitat.
La presentació oficial d'aquests guardons tingué lloc ahir al matí a la Institució Alcover, que serà la garant de la seva continuïtat. El batle de Manacor, Antoni Pastor, assegurà que la convocatòria d'aquests premis suposa "una passa més del nostre compromís per la llengua i la cultura catalanes". A més, indicà que, tot i que els guardons tenen una dotació "humil", pretenen que esdevenir uns premis de renom i prestigi. "Tal com també ho foren en els anys setanta", afegí Francisca Rufiandis. La regidora de Cultura recalcà que el seu departament fa més d'un any que treballa en aquesta convocatòria i que "en temps de crisi com els actuals és quan les institucions han de donar més suport".
Pel que fa a les característiques del guardons, cal ressenyar que la modalitat d'assaig haurà d'estar relacionada amb la llengua, la literatura, la sociolingüística o la cultura popular i que, a més, es donarà prioritat als treballs que estiguin centrats en la figura de mossèn Alcover. Quant al Ciutat de Manacor d'arts plàstiques, estarà dotat amb 3.000 euros i l'artista guanyador podrà realitzar una exposició individual a la Torre dels Enagistes. La convocatòria per presentar originals s'obrirà al públic el 13 de febrer i durarà fins al 30 d'abril. Els guardons s'entregaran en el decurs de les Fires i Festes.
30 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Desde Barcelona m´emociona veure com els catalans s´aixequen i alçen l´esperit de esser el que son , gent de sa terra que xerra de xerrameca o que parla de parlament , és xerra de tot i es parla de tot uns mes informals però igual de seriós i s´altre de més concís i de fer camí amb però tots dos tant valents com com catalans; m´encanta l´accent de valencia , el de formentera , el de mallorca el de tarragona ,el de la franga, el de girona,el de lleida ,el de perpinya els trobo tots poesia dolça per les orelles i l´anima cluca els ulls i es gronxa amb el dolç só de la paraula catalana xerrada al vent parlant de coses series o xerrant coses vanes tot és sa terra dolça i diferent m´entren ganes de plorar, DÉU ES GRAN! que si verderol o pit roig , que si pardal o ......sa llengua i costums son iguals tots colors tots amors sempre llengua catalana germana d´arreu de la NACIÓ CATALANA!! VISCA ELS PAÏSOS CATALANS,si no hi eren els fem!!! visca ta mare la meva i la seva. AMÉN.
Com ja va escriure en Mossèn Alcover "que no s'escandalisin els nostres mallorquins catalanistes que se digui aquí llengo i no llengua" perquè a Mallorca hem estat aragonesos, independents o espanyols però mai, mai, catalans. FORA TOT PANCATALANISME DE SES NOSTRES ILLES!! Catalanistes, catalans.. GO HOME!!.. a menjar calçots de franc a la seu d,OCB
ÇEnhorabona als manacoríns i gràcies al seu batlle.
un mallorquinista: Més a poc a poc? Al cap de cent anys tu no goses dir allò que ja deia en Joan Mir i Mir.
El nostra alliberament? Per faavor, voltros no sabeu veure més enllà des vostre nas. No teniu estrategia, ni idea de sociolinguistica, ni res! Voltros pensau duna manera i qui no pensa com voltros, idoi merda!!, sou bastant sectaris! Si es catalanisme radical vostro ha fet més mal que es pròpi gonellisme/espanyolisme. Voleu començar sa casa per sa teulada, i això no pot anar bé mai. A nes Principat varen començar a poc a poc, amb Fransec Cambó, etc. Hi varen anar evolucionant cap un nacionalisme. Aqui s'ha volgut començar en nacionalisme, i mira quins han estat els resultats. És No teniu ma esquerra. Sou bastant penosos sa veritat. N'assumesc el disccurs? Sa defensa des dialecte? això ho defensa el Pi, PSM, OCB, mossen alcover. Dius unes barbaritats!
http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf
@un mallorquinista: Fas tantes concessions a la ignorància gonella que pareix que els tens molta de por; fins i tot n'assumeixes el discurs. Precisament actituds com la teva durant més de trenta anys són les que retarden el nostre alliberament. Més prest i més clar hauríem d'haver xerrat els valencians i els mallorquins!
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (publicat fa devers 50 anys) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma dita "Catalunya" per la legalitat espanyola ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
Joan mir tenia es sentiment de tota aqueixa gent, i és meu. Però no es vostro. Antimallorquins principatins. Meraixeu tan de barco dde rejilla com es forasters. A mAllorca en mallorquí i s'ha acabat!!
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-12) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, etc.