L’Ajuntament projecta quatre actuacions per a la restauració i preservació de la murada de la ciutat.

TW
1

Les retallades als pressuposts públics han passat factura a la cultura i al patrimoni. Així queda palès en actuacions com la del Consell de Mallorca amb Can Weyler, on només s’hi fan accions anomenades “d’urgència” i es deixen perdre els doblers deMadrid per fer-ne la necessària restauració. Ara bé, hi ha municipis que continuen amb l’aposta de preservar el seu patrimoni històric, ja que aquest també els suposa treure’n rèdit  turístic i  econòmic.

És el cas de l’Ajuntament d’Alcúdia, que en els comptes d’enguany té destinades fins a quatre partides pressupostàries per rehabilitar o preservar les murades medievals i renaixentistes. “La murada és un símbol i també suposa la targeta de presentació per als visitants”, apunta Xavier Ramis,  bon coneixedor de la fortificació i arquitecte tècnic.

Amb això es vol evitar que es repeteixin situacions com les que es donaren en el bastió de Santa Maria, que l’any 2011 s’esbucà sobre el pati del col·legi Porta del Moll. “És més econòmic fer el mateniment constant que després haver de fer reconstruccions com aquesta”, apuntava també Ramis. Amb  aquesta premissa, durant el 2012 es realitzaren intervencions puntuals als trams muraris del carrer de Serra i a la plaça del Rector Ferragut, a més de la neteja per treure’n les males herbes. Enguany, però, les actuacions seran més importants. Un exemple és la intervenció projectada per a la porta de Sant Sebastià i que disposarà d’una dotació de 100.000 euros. En aquest punt es rehabilitarà part de la fortificació per fer-la visitable pel públic i, fins i tot, que es pugui “accedir a les torres”, afegeix l’arquitecte.

Aquest projecte de restauració queda també inclòs dins el Pla director de conservació de la murada medieval, que realitzen de manera conjunta l’Ajuntament d’Alcúdia i la Universitat de les Illes Balears, i que suposa una visió global de com s’ha de tenir cura d’aquest patrimoni.

La murada que es conserva a Alcúdia té 1,2 quilòmetres de perímetre, per la qual cosa presenta diferents estats de conservació depenent de cada tram en concret. “Actualment, hi ha parts de la murada visitables i d’altres que  no ho són”, explica Ramis. Es preveu dur a terme aquest pla director en tres fases diferents. La primera, que s’iniciaria enguany mateix, implicaria adequar 700 metres de murada. “Però perquè es pugui fer s’han de detectar totes les patologies que té el marès, substituir les pedres erosionades, consolidar-les i  reconstruir els merlets”, afegeix l’arquitecte tècnic, qui aclareix que la partida d’enguany és de 50.000 euros, més la partida per a la redacció del pla director.

Ramis posa com a exemple el cas de les torres, de les quals  “s’han de reconstuir les voltes que tenien, perquè el 1966 se’n va efectuar una reconstrucció molt limitada. Allò important seria recuperar les voltes que es poden veure en el dibuix de l’Arxiduc”, indica.  I és que ens hem de remuntar fins al 1966 per trobar exemples de restauracions de consideració en punts com la porta de Sant Sebastià, que ara es considera “necessària”.

El tercer projecte d’envergadura d’Alcúdia envers el patrimoni defensiu serà la restauració de la murada renaixentista. “La murada del 1500 és l’autèntica oblidadada. Al segle XIX es va abandonar i en queden les restes, que mai no han tingut cap intervenció”, explica l’expert. La zona on s’ubiquen aquestes restes ara s’utilitzen com a aparcament i està molt degradada. Només queda poc més d’un metre de murada i el projecte preveu no tan sols la consolidació d’aquestes restes, sinó també l’adequació de l’entorn. “És una reclama dels ciutadans mateixos”, aclareix Ramis, qui recorda que la partida per a aquesta finalitat puja als 90.000 euros.

Les visites a la murada d’Alcúdia són un degoteig constant, sobretot durant la temporada d’estiu. Xavier Ramis afirma que no hi ha un control sobre la gent que hi puja, però es calcula que són unes 30.000 persones anuals. Ara, l’Ajuntament estudia que aquests visitants contribueixin també a la seva preservació, “perquè és patrimoni de tota l’Illa. Ja ho fou quan s’alçà, on vingueren persones i contribucions de tots els pobles del voltant, i també ho ha de ser ara”.

Actuacions pressupostàries d’aquesta índole suposen la preservació d’un patrimoni que en altres temps no s’havia tingut tan en compte, però que ara pot ser un valor afegit per a tothom.