Adéu a Sant Joan

El caragol de les Voltes enguany es va veure reduït a una sola volta, el de Santa Clara en tingué dues. | Josep Bagur

J.P.F./H.M./F.M.Ciutadella25/06/12 0:00

Ciutadella posà punt final ahir a les festes de Sant Joan amb una intensa jornada en què els Jocs del Pla en foren els principals protagonistes. El matí començà enguany amb tres voltes menys, per tal d’ajustar-se a l’horari, ja que el dia abans s’havia acabat ben entrada la matinada. I és que la beguda de cal caixer senyor per als caixers i cavallers conclogué a les tres i mitja.

Ahir, però, la jornada començà poc abans de les vuit del matí, quan el flabioler Juanlu Gelabert acudí a cal caixer senyor, Simón de Olivar Vivó, per demanar el protocol·lari permís i iniciar el replec. Després d’un caragol a Santa Clara, l’atenció se centrà en les proves dels jocs i corregudes del Pla, més tranquil·les que les del vespre.

A les 11.30 hores, amb la canya verda a la mà, pujaren cap a la ciutat i es concentraren a la plaça de la Catedral per començar el caragol de les Voltes, que enguany es va veure reduït a una de sola en lloc de les tres tradicionals, mentre que el caragol de Santa Clara en féu dues en comptes d’una. Ja a les set i mitja del capvespre, i amb un sol que encara cremava, el caixer senyor entrà a la plaça del Born per agafar el micròfon i dir les paraules màgiques del diumenge de Sant Joan: “Que Sant Joan ens acompanyi i tinguem unes festes de dalt de tot”. Això sí, els Jocs del Pla no començaren fins gairebé les nou, quan el flabioler entrà al Pla per anunciar que començaven.

Les curses al galop s’encetaren amb el primer encert d’ensortilla, que se la va endur Antoni Bosch de Son Àngel, mentre que la segona l’encertava el seu germà Cristóbal Bosch. I cada vegada que un cavaller l’encertava, la banda municipal en feia el compliment amb músiques de tota casta. En total, s’encertaren onze ensortilles en la primera tanda de jocs, que sempre genera bastant emoció, com també en genera el córrer abraçats, davant les més de deu mil persones que omplien l’indret, presidides per un caixer senyor que ballava i botava cada pic que un genet l’endevinava. Com a recompensa, els caixers que encertaren l’ensortilla s’endugueren, com mana la tradició, una cullereta de plata.

No hi va haver ensurts d’importància. Després dels jocs de les ensortilles, encara quedaven les proves de córrer abraçats i la lluita de carotes. La festa acabà ben entrada la nit. Molts de ciutadellencs comencen avui el compte enrere dels 365 dies que encara falten per al proper Sant Joan.