Orgull jueu

La Xarxa de Juderies europees celebrà ahir el seu gran dia, una data testimonial per reconèixer la petjada històrica de la cultura sefardita. Palma no en restà al marge i organitzà una completa jornada d'activitats. Aquestes començaren amb les tradicionals visites guiades al barri jueu de Ciutat, que de cada vegada congreguen més públic. Els recorreguts, tant al matí com a l'horabaixa i realitzats en quatre llengües, s'iniciaven a la plaça de Cort per desplaçar-se a peu pels diferents punts del que foren els calls major i menor palmesans. Val a dir que avui no queda gairebé res dret del que foren les llars d'aquesta comunitat. Les sinagogues, per exemple, en conformen la memòria històrica, encara que avui no les puguem veure.

La del call menor s'ubicà al carrer de Sant Bartomeu on avui hi ha el Banc d'Espanya, mentre que el carrer de Monti-sion fou un dels més importants del call major, on també s'alçà una sinagoga, avui sota l'església que dóna nom al carrer. "Quan anaven mal dades, la culpa la descarregaven sobre els jueus", recordava ahir Miquel Massanet, guia d'un dels recorreguts històrics. Massanet tampoc no passà per alt l'antic convent dels dominics, a la illeta on després s'instal·là el Círculo Balear i avui hi ha el Parlament. I és que aquest és l'indret de la vergonya on es penjaven les gramalletes amb els noms dels que es condemnava per heretges. La cultura popular encara recorda els 15 llinatges dels darrers xuetes condemnats.

I mentre els visitants rememoraven el passat de la comunitat jueva al centre històric, a l'altra punta de la ciutat, al carrer Monsenyor Palmer, l'actual sinagoga obria les portes a tots els ciutadans amb l'exposició El cicle de l'any jueu. Cal remarcar que enguay ha estat una data molt important per a la comunitat sefardita de Palma, ja que el juliol passat els tribunals rabínics d'Israel reconegueren la identitat jueva dels xuetes a qui la Inquisició obligà a convertir-se al cristianisme entre el 1691 i el 1693. Gairebé sis segles després es reconeixen com a "part del poble jueu" i conviden els descendents dels conversos a recuperar les creences dels seus avantpassats.

Representació cultural

Ja al capvespre, l'activitat de la Jornada europea de cultura jueva es traslladà al teatre Xesc Forteza. Un any més, el mercadet de llibres, música i menjar donava la benvinguda als visitants. Mentrestant, dins el recinte municipal, s'hi havien instal·lat dues exposicions de caire ben diferent. D'una banda, l'organitzada per l'Institut de Relacions Culturals Balears-Israel, que mostrà deu de les quaranta obres de l'artista Hortensia Núñez. És una pinzellada de "color, música i amor", com digué la pintora i escultora, sobre El cantar de los cantares. Les seves teles no passaren desapercebudes pel públic que, a poc a poc, s'hi anà congregant.

Per part seva, ARCA-Llegat jueu portà al Xesc Forteza part d'una col·lecció privada de segells, monedes i bitllets de temàtica sefardita. Entre les monedes hi havia metalls de l'època del mandat britànic, del naixement de l'Estat d'Israel i també moneda en curs actual. El mateix que els segells, que componien un repàs històric. El cicle d'activitats continuarà els propers dies amb el cicle El món jueu i el cinema. S'iniciarà aquest dimecres, dia 7, amb la projecció de Novia que te vea i prosseguirà el dimecres següent, dia 14, amb La cámara oscura. Ambdues sessions seran al Centre de Cultura Sa Nostra.