La normalitat cultural d'un país té a veure també, sense cap mena de dubte, amb la cultura popular. Per això mateix, l'actual director de l'Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro, es queixava fa uns anys de la manca de normalitat i la simbolitzava en el fet que en català no havíem tingut cap banda com els Estopa. Els de Cornellà varen obtenir un gran èxit amb la seva rumba rock (herència directa de grups mítics venuts fins a la sacietat en cintes de casset, com poden ser Los Chichos i Los Chunguitos) i aconseguiren connectar també amb el públic catalanoparlant, que els adoptà com a referent.
Idò bé, sembla que aquesta mancança ha estat superada i que la música en català ja ha trobat els seus herois en l'extensió popular del fenomen -tot i que a molta distància estilística i de qualitat dels germans Muñoz- gràcies a un fenomen que té com a protagonistes essencials el grup Antònia Font i els Manel.
En aquest sentit, el director del Llull va explicar que "jo criticava en una conferència l'actitud extremadament noucentista que ha tingut la cultura catalana en relació amb la cutura popular i, per això, reclamava que hi hagués algun grup que pogués connectar fàcilment i en català amb un públic ampli. Doncs queda clar que primer els Antònia Font i després els Manel han aconseguit aquesta feina, tot i que la seva estètica sigui molt lluny de la dels Estopa".
Tot i això, Villatoro assegurà que "aquesta estètica semblant a la de grans bandes europees, el seu posat nostàlgic i el recurs a la quoditianitat i a un punt de poesia en les lletres són una eina magnífica per tenir uns grups que connecten molt bé amb la gent i que, a més a més, són una porta molt bona per projectar-nos de cap a fora".
En aquest sentit, s'ha de recordar que els Antònia Font foren els primers que obriren aquesta porta de cap a la internacionalització, sobretot amb l'edició de Taxi, un àlbum que va ser molt ben rebut per tota la crítica especialitzada europea. Els Manel ho han aconseguit per una altra via: la presència de l'entrenador del Barça, Josep Guardiola, en els concerts. Sigui com vulgui, el que queda clar és que ara ja tenim els nostres conjunts de música en català de consum massiu, i sense haver de renunciar a una manera pròpia de fer les coses.
8 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Garriguer, ho tens bo de fer donar llandera! Posa't tranquil nin. Aquí ningú diu qui siguin millor ni pitjors, ni res d'això. Aquí el que es diu que els grups dels que es parla són els únics que tenen repercussió mediàtica a les illes, per damunt de molta altra gent que curra i que aporten coses bones, però mai amb el reconeixement mediàtic adient o just, Tant de bo el problema fos que hi ha tans grups de música que no es parla de tots. El problema és que n'hi ha quatre, i sempre es parla del mateixos. Queda clar que tot és bo per la nostra cultura i pel nostre pais, no miris de generar contraposicions, jo la defens tant com puc, però del que es parla aquí no és de pegar tirs a la trinxera, sinó de penjar medalles al despatx. Salut!
El que ha escrit l'article no en té ni idea de la realitat musical a la societat mallorquina actual. No dubtam que són dos bons grups però la gent d'aqui prefereix grups més propers a la gent: anegats o ja t'ho diré. Sense anar més enfora, a qualsevol verbena poses una cançó d'en Manel i ningu la sap. Provau de posar-ne una d'anegats veureu l'èxit. Aquest diari cada vegada m'agrada menys: agrada més el de fora que el que tenim aqui. Esper que es rectifiqui
Sou una guarda de someres remugadores. Si fan, perquè fan, si no fan, perquè no fan... Aquí ningú diu que siguin millons ni els únics... només que han aconseguit que gent que res té a veure amb catalunya ni balears ni amb el català, s'ha enganxat a aquests grups i fins i tot se n'aprèn les lletres. Aquest tipus d'èxit és bo per la nostra cultura. Amb l'enveja que demostrau (perquè no s'entenen d'altra manera les vostres desqualificacions) pens que a estones som tan poc diferents dels espanyols, que el nostre futur és ben negre.
Sou una guarda de someres remugadores. Si fan, perquè fan, si no fan, perquè no fan... Aquí ningú diu que siguin millons ni els únics... només que han aconseguit que gent que res té a veure amb catalunya ni balears ni amb el català, s'ha enganxat a aquests grups i fins i tot se n'aprèn les lletres. Aquest tipus d'èxit és bo per la nostra cultura. Amb l'enveja que demostrau (perquè no s'entenen d'altra manera les vostres desqualificacions) pens que a estones som tan poc diferents dels espanyols, que el nostre futur és ben negre.
Qui es posa més en evidència? el Villatoro per ficar-se en un territori que clarament desconeix? o el periodista que li dóna difusió? La popularitat d'aquest dos grups, especialment dels Manel, han augmentat de la mateixa manera que augmenta la massa muscular d'un lluitador de lluita americana de la tele: amb anabolitzants i per la pasta. Mentrestant s'ignoren grups que mouen el jovent de les illes, com Anegats, es Reboster, etc. Deuen portar 8? 9 concerts el que portem d'estiu? Ah! perdó! que els Antònia van dir que "ara ja no volem fer verbenes" ara són un grup estratosfèric! altrament segur que haguessin arrassat! El vostre acromatisme cultural perjudica l'escena musical de les illes, periodista i Villatoro, preneu nota. Visca la terra!
els que pensau que tota la música en català acaba i comença amb aquest dos grups, o bé sou uns ignorants, o bé també guanyeu pasta amb l'imperi que s'han muntat. Vos heu de llevar les cucales! i no parlar del que no sabeu.....Villatoro......marcianito malo!!!
Doncs si, és molt més que aquests dos grups, que cada setmana surten al diari. I concretament els Manel, en directe, són bastant avorrits. Al Principat ja comencen a tirar els seus discos a sa foguera. Realment els qui mouen sa música en català no són tan sols aquests dos gegants, gràcies a Déu tenim infinitud de grups i d'estils de tots els territoris de parla catalana, i precisament són aquests els que dia a dia, i de mica en mica (al igual que ho fa qualsevol persona treballadora) fan música en català de qualitat. Això ja és com sa lliga de futbol, només hi ha dos equips, els altres pareixen uns marietes. Quan realment els qui ofereixen qualitat i diversitat són els grups petits i mitjans que no són tan mediàtics. Com sempre sa història l'escriuen els Reis, no es Poble. Així anam.
Quina poca capacitat de crítica! Tothom sap que aquests dos grups estan manejats pel mateix grup empresarial, i en concret Antònia Font fa temps que ha perdut pistonada. El seu darrer disc és espantosament prosaic. Tot això és un muntatge, però per sort la música catalana és molt més.