Futur amb perspectiva

"Cambodja és un país complicat, amb una població molt jove i amb ganes de superar els esculls de la guerra". El fotoperiodista Gervasio Sánchez coneix molt bé l'estat asiàtic, fa anys que viatja per les seves contrades i ha conegut de primera mà quines han estat les conseqüències dels conflictes que han assolat la nació. Fruit d'aquesta experimentació, el 2008 engegà el projecte Cambodja, terra d'esperança, que a partir d'ahir es mostra al CaixaFòrum de Palma.

Per mitjà de les fotografies, Sánchez ens dóna a conèixer l'esforç de la societat cambodjana per tirar endavant. Aquí, doncs, el periodista ha fet "un seguiment de les històries humanes, no tant del dolor de la guerra" en si, assegurava ahir durant la presentació de la mostra. Aquesta exposició, afegí, li ha servit també "per captar un altre tipus d'imatges" i "per equilibrar la meva balança anímica".

Cambodja és un dels nombrosos països on Gervasio Sánchez ha treballat amb el seu objectiu. Es tracta d'un periodisme, explica, que és "compromès", com ho és la feina de qualsevol reporter. "Jo no som cap periodista compromès: el periodisme en si és compromís", explicava, mentre instava els companys a "recuperar el prestigi i l'autoestima" de la professió. Sobre els conflictes bèl·lics, fa anys que ho té clar: "La guerra és un gran negoci i per això mateix, perquè és un negoci, no deixarà d'existir mai". Arabé, el fotoreporter assenyalà amb el dit els qui en potencien els beneficis econòmics, com ara l'actual Govern de Rodríguez Zapatero, "que ha quadruplicat la venda d'armes, precisament el president del no a la guerra", i també "Brufau, que té relacions amb governs dictatorials".

La mostra es comleta amb vídeos documentals del també periodista Oril Gispert per reflexionar sobre 3 factors clau que han condicionat la vida del país: les mines antipersona (àmpliament escampades); els camps d'arròs i el creixement econòmic de Cambodja sustentat per les noves generacions. La realitat d'aquesta societat són les històries que traspuen aquestes imatges, lluny de despatxos oficials i centrades en el quefer diari de la gent.