Internacionalitzar el cas Fènix

Èric Bertran tenia només 14 anys quan es va convertir en objectiu polític a batre. El seu "delicte" era haver enviat uns correus electrònics a cadenes de supermercats sota el nom de l'Exèrcit del Fènix per reclamar l'etiquetatge en català. Dies després, trenta agents de la Brigada Antiterrorista prenien posicions, entraven a ca seva i era acusat de terrorisme. La història, de l'any 2004, tingué ressò arreu de les contrades de parla catalana, però amb això no n'hi ha prou. Així ho creu, si més no, el director i actor Joel Joan, que ara treballa en la pel·lícula Fènix 11-23, el nom amb què signava el jove Èric Bertran.

Han passat sis anys i Bertran està convençut que cal internacionalitzar aquells fets, que suposaren una vulneració dels seus drets. "Volem que la història del que em succeí traspassi les fronteres dels Països Catalans i de l'Estat espanyol i que arribi a Europa", declara. Per a això, caldrà explicar tots els detalls d'aquell escorcoll policial, la compareixença del jove davant l'Audiència Nacional espanyola acusat de fets terroristes i, posteriorment, l'arxivament del cas. Avui, el mateix Èric, amb els directors de la cinta, Joel Joan i Sergi Lara, detallarà tots els punts d'aquest projecte audiovisual a Can Alcover de Palma, a les 20.00 hores.

Un llibre i una obra de teatre -ambdós ben exitosos- han explicat la proposta al gran públic, però ara les productores Arriska Film i Benecé volen fer una passa, perquè "una pel·lícula fa sentir moltes coses, arriba a molta més gent, i volem que aquesta sigui un film nacionalment contundent que es pugui entendre en tot el món", afegeix el protagonista.

"En tot el món hi ha abusos de poder per part de l'Estat i, per tant, molts s'hi poden sentir reflectits, tal vegada no pel tema lingüístic, però sí per l'abús de poder", assegura, per matisar-hi que és necessari donar a conèixer la realitat nacional catalana, perquè "tots els països del món roden films sobre les seves històries, els seus problemes i la seva lluita. Aquí no ho hem fet: sempre tractam temes del passat i amb amb una mica de por. Ara, creiem que la societat és prou madura per poder explicar aquesta història real sense pèls a la llengua".

La contundència, doncs, d'uns fets verídics serà la basa principal d'aquest projecte que, tot i que està en marxa i ja té el guió enllestit -a càrrec d'Hèctor Hernández i Albert Plans-, també cerca el suport de la societat catalana. Ells ho anomenen "micromecenatge" i consisteix en aportacions econòmiques, que van des de 10 fins a 3.000 euros, per tal d'ajudar a produir la cinta. En compensació, les productores ofereixen als mecenes alguns avantatges, com ara entrades de franc i, fins i tot, assistir al rodatge del film. "Es tracta d'aconseguir iniciativa privada, gent que pugui efectuar petites aportacions de 10 euros a canvi de dues entrades, i això permet a la productora fer una pel·lícula més gran", explica Èric Bertran, implicat de ple en aquest nou projecte, que reflexiona en profundidat sobre uns fets que li marcaren la vida i la manera de pensar.

"Aleshores, en vaig treure moltes conclusions negatives, però sempre intento també agafar-ne detalls positius: el que em va fer créixer com a persona, el que em va fer aprendre. El que tenia clar és que s'havia de donar a conèixer la història", assegura. I amb la cinta creu que l'espectador es pot ficar a la seva pell: veure i viure com se succeïren els fets d'aquell abús. "Per mi, allò important era poder girar la truita. Crec que era un càstig exemplar als catalanoparlants i el que volia és que es tombés i que la història és convertís en un motiu més pel qual els catalans defensin els drets lingüístics. Això és el que volem aconseguir".

La utilització de les noves tecnologies, en aquest cas el correu electrònic, fou un element determinant en tot el procés Fènix, atès que en aquell temps, com recorda Bertran, no existien ni Facebook ni Twitter ni xarxes per l'estil. "La detenció va estar provocada una mica per la por que internet no se'ls escapés de les mans. Veien que era una bombolla que començava a créixer i tenien raó, perquè ha crescut molt, i llavors intentaven posar un càstig exemplar dient: 'Vigileu, que a internet no tot és impune' i 'Mireu què us pot passar". La història es traslladà al llibre amb les paraules del protagonista mateix, després es representà al teatre en forma de comèdia -irònica- i ara vol arribar al cinema com un drama que dóna veu a allò que altres silencien.