L'Aisa I-11-B ès una reliquia amb la qual va aprendre a volar tota una generació. | P.Bota

TW
0

Conegut com la Vespa, l'Aisa I-11-B ha estat l'avió amb el qual una generació aprengué a fer volar una nau. Ara la Fundació Aeronàutica Mallorquina ha presentat una sol·licitud al departament de Patrimoni del Consell perquè l'aparell sigui declarat Bé d'Interès Cultural (BIC). El motiu, argumenta el president de la Fundació, Miquel Buades, és que "aquest és un avió històric que ha complit una funció dins la nostra societat". L'any 2003, l'entitat adquirí aquesta aeronau, que pertanyia al Reial Aeroclub d'Oviedo, i "vàrem creure que aquesta seria una bona manera que no es perdés aquesta relíquia de l'aire", afegeix Buades. De llavors ençà, l'Aisa s'ha convertit en un "aparell museu" a través del qual la Fundació, radicada a Son Bonet, dóna a conèixer els aspectes històrics i culturals de l'aviació a Mallorca.

L'aparell biplaça fou construït per Aeronàutica Industrial SA quan als "anys cinquanta es necessitaven naus fabricades aquí arran del bloqueig exterior", explica Enrique Bruguera. L'aparell, doncs, s'ideà i es construí a l'Estat. El model I-11B, com el que hi ha a Palma, fou el que encarregà la Direcció General d'Aviació Civil. En total, se'n comanaren 70 aparells, però un incedi als tallers de la fàbrica provocà que 40 quedassin calcinats. Dels restants, 7 es distribuïren als aeroclubs i 23 foren adquirits per l'Exèrcit de l'Aire. Un d'aquests és el d'ara propietat mallorquina. Els set primers començaren a volar el 1954 als aeroclubs. I el 1955, els I-11-B volaven com a avió d'escola elemental.

Buades assenyala també que en l'actualitat només queden sis aparells d'aquestes característiques. Són "fabricats tots amb fusta i amb contra-xapa de bedoll", apuntà Bruguera. La Fundació, una vegada que adquirí l'aparell, el restaurà i en recuperà els colors originals. És, doncs, una relíquia històrica de l'aire que ara està en espera d'un nou motor.

Fins i tot amb malnom

Sobre el malnom de l'aparell, la Vespa, Bruguera precisa que l'avió no "acabà d'entrar dins la línia que s'esperava i es convertí en un avió d'enllaç que empraven per circular d'una base a l'altra. Per això agafà aquest sobrenom". Abans d'arribar a Mallorca, passà per Oviedo i Burgos. Ara com ara, la nau està completament restaurada i sols li manca un motor; fins fa poc encara volava. Pot anar a una velocitat d'entre 100 i 130 quilòmetres/hora i té una autonomia de fins a 600 quilòmetres, assenyalen.

L'objectiu de la Fundació perquè l'aparell es declari BIC és que "no es mogui mai més de Mallorca", aclareix Buades. Durant aquests anys, s'han realitzat vols de mostra per al públic mallorquí i a més s'ha participat en fires aeronàtiques. El president de l'entitat destaca la importància de l'aeronàutica dins el desenvolupament de l'Illa, a banda de la preservació de peces com aquest avió per esdevenir referents patrimonials d'un futur museu aeronàutic de Mallorca a Son Bonet.