L'homenatge a Pau Casals a l'ONU, en stand by

El passat novembre, l'Institut Ramon Llull ho presentà als mitjans a bombo i plateret; però ara, tot sembla un bluf. Les declaracions la setmana passada del nou director de l'IRL, Vicenç Villatoro, sobre l'homenatge a Pau Casals amb motiu del 40è aniversari de la la seva interpretació de l'himne de les Nacions Unides a la seu de Nova York han aixecat les veus d'alarma. Fa cinc mesos que la comissió de treball no s'ha reunit i, a més, tot apunta que caldrà esperar unes possibles gestions del Govern espanyol perquè es pugui dur a teme la negociació. En un principi, era el Govern andorrà qui havia d'iniciar la via diplomàtica.

Avui mateix, el conseller català de Cultura, Ferran Masacarell, s'ha de reunir amb la ministra espanyola de Cultura, Àngeles González-Sinde. A l'agenda oficial del conseller no hi figura cap menció a l'homenatge a Pau Casals, tot i que, des de Fòrum Musicae -vertaders impulsors del reconeixement-, asseguren que és avui quan s'ha de debatre. "Així ens ho han comunicat, però ja no sabem res del cert, perquè fa mesos que no convoquen la comissió de treball", explica Magdalena González. "Ens sol·licitaren una proposta d'acte i ens digueren que Madrid no acceptaria reproduir el discurs que l'any 1971 féu Pau Casals a l'ONU, perquè era massa agressiu per Espanya", afegeix. Era el famós discurs començat amb un contudent I'm a catalan.

La idea de recuperar la composició estrenada fa quaranta anys, amb música de Pau Casals i lletra del poeta britànic Wystan Hugh Auden, sorgí de l'associació mallorquina Fòrum Musicae arran d'un article que Bartomeu Mestre publicà a dBalears el desembre de 2008. Mestre destapà el silenci a aquest himne durant tants d'anys i ho posà sobre la taula. A la iniciativa, s'hi afegiren l'Institut Ramon Llull i el Palau de la Música. Sota la batuta de Salvador Brotons, l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, el seu cor, l'Orfeó Català i la Manhattan School of Music havien de recuperar l'himne a la seu de Nova York.

Tres anys de feina

Les tasques d'organització per a l'homenatge començaren el 2008, i durant aquest temps s'han fet passes com les del senador Pere Sampol, que demanà davant la Cambra Alta la intercessió del Govern espanyol perquè l'himne no resti en l'oblit i que aquest 2011 tornà a interpel·lar amb una pregunta el ministre Moratinos -encara sense resposta. A això s'hi afegeixen les proposicions no de llei presentades tant al Parlament de les Balears (març, 2009) com al de Catalunya (octubre, 2009) perquè l'homenatge es dugui a terme. A més, la comissió de cultura del Congrés dels Diputats aprovà el febrer una nova proposició que insta "a col·laborar amb la inicitivia promoguda pel Fòrum Musicae, en un concert commemoratiu el 24 d'octubre de 2011". La proposta s'aprovà per unanimitat, però sembla haver quedat en un calaix.

Darrera reunió el desembre

En la darrera reunió de la comissió de treball (desembre de 2010), formada pel Govern andorrà, els ministeris espanyols de Cultura i Exteriors, el Llull, la Fundació Pau Casals, Fòrum Musicae i Palau de la Música es "fixaren les passes a seguir". Aquests consistien a "aconseguir que el Govern d'Andorra iniciàs les gestions davant les Nacions Unides", explica l'exdirector del Llull, Josep Baragalló. "Nosaltres ja havíem fet els contactes oficials amb la vídua de Casals, així com amb l'ambaixador espanyol a l'ONU, que ara ha canviat. La via diplomàtica l'havia de començar Andorra", diu. El govern d'Andorra ha canviat de color, i divendres no sabé respondre a dBalears sobre les passes fetes. Per ara, el Govern balear tampoc no ha dit res. Davant la inactivitat de Catalunya, Fòrum Musicae ha iniciat una campanya d'adhesions per tirar endavant la commemoració. Entre les signatures hi figuren 48 institucions culturals, personalitats com l'expresident del Parlament català Joan Rigol, el pianista Joan Moll i el president de la Universitat Catalana d'Estiu, Jordi Sales, entre d'altres.