Llengua i cultura, eix transversal del Consell

"Ha estat una legislatura complexa i moguda en temes polítics i he de demanar disculpes de tot allò en què no hem estat a l'altura de les circunstàncies". D'aquesta manera començava el seu discurs la presidenta del Consell i candidata socialista, Francina Armengol, en la reunió que mantingué ahir amb representants del sector cultural de Mallorca.

Armengol convocà una trentena d'agents culturals per presentar-los les seves propostes. Per sobre de tot, assegurà, la cultura és "l'estima al meu país i això significa llengua, paisatge, patrimoni; i també a les persones i la seva capacitat de creació". Llengua, doncs, fou tema clau del seu discurs, igual que la defensa d'una ràdio i televisió públiques, dirigida a l'anunci del PP de tancar Televisió de Mallorca.

Armengol parlà en tot moment de la "transversalitat" de la cultura, com a matèria no exclusiva d'un sol departament sinó "de tot el Consell". Però mentre feia repàs d'aquests quatre anys de govern, també va tenir paraules per entonar un mea culpa respecte de determinats plantejaments "que no hem aconseguit". "Reconec que de vegades no hem estat prou àgils o hem hagut de deixar projectes arraconats", foren algunes de les notes negatives que la socialista admeté que "s'han de millorar".

Dins els balanç de l'Executiu insular, destacà la compra de can Weyler, l'obertura de Raixa i el futur centre Toni Catany. Tot seguit, féu una defensa aferrissada de la continuïtat de la Ràdio i Televisió de Mallorca en la seva funció d'interès públic i de normalització lingüística. "Amb l'excusa de la crisi, el PP ha anunciat que tancarà Ràdiotelevisió de Mallorca. Heretàrem una IB3 que costava 120 milions anuals, avui en costa 50 i la Ràdio i Televisió de Mallorca en costa 9. És una excusa que no s'hi val", sentencià.

Armengol també aprofità per formular les seves propostes de futur. La creació del Consell de Cultura i de les Arts de Mallorca i d'una filmoteca, a més d'acabar de rehabilitar la Misericòrida, "que no hem aconseguit aquesta legislatura", per convertir-la en un centre referencial de cultura", foren alguns dels punts més destacats, mentre recuperava de nou la seva particular defensa de la llengua. "Tenim una dreta que de cada vegada és més reticent a la defensa de la nostra identitat pròpia", assegurava, per recordar que "en aquesta terra encara no es permet viure lliure i en català".