Antònia Font posa llum al Teatre Principal amb les seves Lamparetes

Damunt un escenari il·luminat amb desenes de lamparetes, el grup Antònia Font retornà ahir vespre al directe després de dos anys d'absència. La formació escollí el Teatre Principal, el mateix indret des d'on s'havia acomiadat el gener de 2009, per tornar a la 'vida activa'. Era la presentació de Lamparetes, un disc molt esperat després de rumors de separació. Ahir l'espai escènic palmesà era ple de gom a gom, és més, feia dies que s'havien acabat les entrades per a la presentació d'aquestes particulars Lamparetes.

Pau Debon, Joan Miquel Oliver, Jaume Manresa, Pere Debon i Joan Roca pujaren a l'escenari amb aparença tranquil·la davant un públic ben variat. Eren les nou en punt i, sense fer salutacions ni presentancions protocol·làries, començaren amb el tema Me sobren paraules, la primera cançó del disc. Al compàs els acompanyava una coreografia lumínica bastant aconseguida amb làmpades de colors que pujaven i davallaven al ritme de la cançó. Antònia Font entonà, un rere l'altre, tots els temes del nou disc, gairebé sense pausa, davant un públic que l'escoltava atent. El grup sap que l'ordre de les cançons -com el de les paraules- està ben mesurat, per la qual cosa seguí el ritme que marca el disc. L'ambient s'anà encalentint a poc a poc i els aplaudiments es deixaren sentir amb més força en arribar al cinquè tema, Clint Esastwood, el que el grup havia llançat a la xarxa per donar a conèixer un petit tats d'aquest treball. Val a dir que tot i que el so era bastant bo, en determinades cançons la veu de Debon es perdia pels racons del Principal.

Les presentacions oficials arribaren en acabar el dotzè tema, abans del darrer del nou treball, Sospitosos. Fou aquí quan el cantant d'Antònia Font agraí l'assistència al públic mentre reconeixia que estava una mica nerviós. "Hem cantant Lamparetes, imagín que us ha agradat", demanà al públic que, encara tímid, assegurà que molt. A la roda de premsa de presentació, els membres d'Antònia Font afirmaren que aquest era el seu millor treball; alguns ahir, després del concert, ho ratificaven.

I després de cinquanta minuts de presentació i de làmpades movent-se il·luminant l'escenari, arribà un breu descans de dos minuts. Era el moment de la segona part, la que el públic també esperava amb delit, amb les cançons més conegudes. Bamboo i Tokio m'és igual foren els primers temes que entonaren davant un públic que es contenia de cantar. El ritme, però, augmentà durant l'hora que durà la segona meitat del concert i, com era d'esperar, acabà dret cantant el famós Wa yeah. Els bisos foren escassos, només dues cançons, amb un públic àvid de més concert i que ja no s'assegué, sinó que continuà ballant. Calgary 88 tancà l'espectacle però, a diferència de com havia començat, en aquesta ocasió tothom el cantava a l'uníson. El concert es repetirà avui al Principal. En realitat, avui és el dia de la presentació oficial, però en vista de l'èxit de vendes, Antònia Font decidí fer dues actuacions. La llum, bé sigui natural o artificial, arriba de nou per a aquests exploradors.