Sense barbarismes triomfarien igual o més; idò, si l'èxit no els ve de les incorreccions lingüístiques, per què aquestes concessions al gonellisme i a la ignorància?
1. Antònia Font no és cap deïtat i hom pot fer la seua crítica. 2. Si no podem fer una crítica constructiva, que es guardin dins un pot. 3. No crec que suposi cap trauma per a ells. Fanàtics, posau-vos tranquils. Antònia Font és trendy, ens encanta, i no ens n'estem de lloar la seua vàlua. Si trobam que hi ha quelcom que "gemega" bé que ho podem dir que no els destruirem ni s'enfadaran i deixaran de respirar. 4. Segur que hi ha gent que fot disbarats, ja ho sé; però aquí hi ha hagut crítiques constructives ben assenyades, i no crec que estiguin fora de lloc -faltaria més!
Els artistes són creadors lliures. Els seguidors dels artistes són lliures. Aquest grup ofereix la seva obra i el públic tria. Per què compicar-ho amb històries estranyes? D'altra banda, una llengua també és fonètica. ¿Els detractors d'Antònia Font s'han fixat en la fonètica extraordinàriament genuïna del grup?
Sincerament la imatge que puguin tenir de nosaltres a Barcelona no m'importa gens, encara que això de "promocionar la imatge" me pareix una ... En Tomeu Penya és com és i antònia font exactament igual, part del seu encant és precisament que no volen donar cap imatge, són ells mateixos. Na Maria del Mar també m'agrada coincidint amb el gust que pugui tenir un indígena barceloní esnob o un mallorquí antipàtic.
Aquesta mania d'Antònia Font dels barbarismes i les mallorquinades, contribueix a promocionar encara més la imatge d'indígenes simpàtics que tenen de nosaltres a Barcelona. Amb enTomeu Penya ja ens va passar. Aquí necessitam més Maries del Mar Bonet i menys artistes tipus mallorquinets simpàtics.
És estrany que t'agradi -nostàlgia de la infantesa?- el català espanyolitzat que ens han deixat tants d'anys de persecució de la nostra llengua, persecució que encara no s'ha acabat. ¿On és la llibertat de tot un poble de viure en la seva llengua sense imposicions d'una llengua forastera?
No sé que té a veure en Franco amb les lletres dels antònia font. Més demagògia. En resposta a la teva pregunta NO, amb en Franco no hi havia llibertat. He tengut la sort de no viure la dictadura. VISCA LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ ARTÍSTICA!
Con Franco vivíamos mejor, eh Victòria?
Això és demagògia. Seguiu sense entendre res. En el nou disc, antònia font fins i tot canten amb la lletra girada i l'efecte és sorprenent. També pots dir que no és lingüísticament correcte girar les paraules. Utilitzar la expressió "lamparetes" personalment me transporta a la meva infantesa i m'agrada. Pretendre corretgir a l'autor és insultant.
Al besugo le cuesta mucho sumar.