“El sistema actual socialitza les pèrdues i privatitza els guanys”

Manté viu l'esperit del hippy que lluita contra el sistema establert. A més, en "temps difícils" com els actuals, creu que és "moment de tornar a fotre canya", de tornar al "rotllo dur". Són els arguments del controvertit Pau Riba (Palma, 1948) que torna a l'Illa en un tour de concerts elèctrics. Ahir actuà a Capdepera i avui ho farà a Palma.

Serà al teatre Principal a les 21.00 hores quan agafarà la guitarra elèctrica per presentar l'Electròccid Àccid Dioptria Xou. És un dels sis espectacles que té en funcionament i, amb els Muuu, ofereix una combinació de "temes canyers". En realitat, són cançons editades als setanta en els discs Dioptria i Electroccid àccid alquimístic xoc, que ara tornen a l'actualitat amb més embranzida. Recupera també velles cançons, perquè creu que, "si ara en fes de noves, ningú no les vindria a veure". Però té una idea clara del que faria: "Seria música minimalista i lletres molt més crítiques", apunta mentre reconeix que el públic "ve a veure allò que ja coneix".

Amb el discurs no vol decebre els seguidors, tot i que avisa que és hora de passar comptes, ja que "la civilitzacó ha arribat al cul del sac" o, el que és el mateix, "anar de cul". "Avui tenim un sistema que socialitza les pèrdues i privatitza els guanys; els pobres han de votar els rics perquè els facin més pobres. Només hi ha masos i puigs i pujolets", exemplifica en referir-se a la política catalana.

Considerat per alguns com el pare del rock en català, des dels anys seixanta Pau Riba ha mantigut un discurs més o menys constant. Després de quaranta anys manté viu el repertori musical i té un públic ferm. De res no serviren les traves que alguns li intentaren posar en els inicis. Riba sobreviu ben xalest i continua carregant-se la burgesia i l'odre establert. "Som de les generació dels anys seixanta i em declar hippy", repetia ahir. A més, defensa aquell moviment avui gairebé oblidat o tergiversat. "El fet de ser hippy no suposà només posar-nos en estat de gràcia; tinguérem la visió de veure que la civilització anava de 'pet' cap a l'iceberg. Han passat quaranta anys i la terra ens dóna la raó", explicava.

I és que el cantant que féu famosa aquella Noia de porcellana creu que amb els anys no hem millorat gaire. El moviment hippy "serví per escenificar una visió alarmista davant aquesta mena de bogeria del sistema. No fou un fracàs, sinó tot el contrari". Avui Riba no canta contra "allò que l'oprima" temps enrere. "Ara no em sent oprimit, em sent decebut". Al concert d'avui, el cantant català també interpretarà algunes cançons del darrer treball, Virus laics, un cant a favor dels jocs de la infantesa i que la "idea de treball s'ha acabat". "El treball fou un càstig de déu en expulsar l'home del paradís. Nosaltres cercàrem la manera de lliurar-nos-en i hem creat la màquina per poder deixar de treballar, però som tan gilipolles que ara anam de cul per treballar perquè hem posat preu a la vida", prossegueix el creador d'un corrent que s'encarà contra un exèrcit reaccionari.

Sobre els nous corrents musicals en català que ara triomfen i que anomena "xiquets", Riba és molt contudent: "Hi ha una cosa que em sorprèn molt: si als anys seixanta estàvem a deu quilòmetres de l'iceberg, ara estam a deu metres, però ningú no hi fa res", assegura. "Aquests xiquets fan cançons per a la tieta mentre nosaltres crèiem que es podia girar el timó". El vaixell, doncs, va fora corda.