El Miró polític convenç

El centre de Londres s'ha convertit en una munió de séquies i bastides preparant-se a marxes forçades per als Jocs Olímpics de 2012. Enmig d'aquest entorn de tanques i obres s'alça imponent la Tate Modern. A dins, però, l'activitat també es frenètica. El centre té en marxa quatre exposicions: Gabriel Orozco, Ai Wei Wei, la política Out of Place i, a partir d'avui, The ladder of escape, la gran retrospectiva sobre Joan Miró. "La Tate em recorda el centre Pompidour de final dels anys setanta amb tants visitants amunt i avall", recordava Magdalena Aguiló, directora de la Fundació Pilar i Joan Miró.

Aguiló assistí dimecres capvespre a la inaguració oficial de la mostra mironiana que també estrenava nou director, Chris Dercon. El centre d'art contemporani aposta per la universalitat de l'artista català i presenta l'exposició amb un fort desplegament publicitari: banderoles sobre Miró als carrers, tanques mironianes a les estacions de metro del centre londinenc i fins i tot cartells als típics autobusos anuncien la gran retrospectiva. "Aquesta és la gran oportunitat per veure en una sola mostra, la sèrie Barcelona al complet, nou Constel·lacions, els tres tríptics i les teles cremades juntes", recordava la directora del centre palmesà.

La presentació oficial de The ladder of escape també fou ben concorreguda. El hall del quart pis de la Tate era ple de convidats que no es perdien detall mentre els comissaris de la mostra, Matthew Gale i Marko Daniel, saludaven els convidats i el nou director del centre conversava amb el conseller català de Cultura, Ferran Mascarell, i el conseller de Presidència del Govern, Albert Moragues, els dos màxims representants polítics de l'Institut Ramon Llull. També ben entusiasmat amb l'exposició es mostrà el director de l'oficina espanyola de Turisme a Londres, Ignacio Vasallo, que no es volgué perdre la cita. Tampoc no hi faltà el nét de l'artista català Joan Punyet, qui conversava entusiasta amb el compositor francès Alexander Desplat. Mentrestant, just a la vora, una altra rotlada assegurava que aquesta inauguració ha estat una de les més concorregudes dels darrers temps a la Tate. Allò cert és que els tretze espais expositius eren plens i també l'entrada, res a veure amb els 250 periodistes que havien recorreguts amb tranquil·litat la mostra el matí.

Poc després, amb la puntualitat britànica que els caracteritza, arribà l'hora del sopar, aquest sí, un poc més íntim. Hi assistiren dues convidades d'excepció, la dona i la filla de Jacques Dupin, a més del pianista Alain Planes, el director de la Tate, Nicholas Serota, i l'exdirector de la Tate Modern, Vicent Todolí, qui ha estat el màxim instigador d'aquesta mostra i donà les primeres pinzellades d'aquest Miró polític.