“A pics sembla que al Consell hi ha més d'un departament de Cultura”

Maties Garcies parla de manera pausada, amb ganes d'explicar-ho tot fil per randa, des dels petits actes fins als 'grans' projectes que no vol anomenar "estrella": el Centre Internacional Toni Catany i la casa museu Blai Bonet. Tot i això, els retards en els pagaments i els problemes amb Intervenció han marcat els darrers temps del Departament insular de Cultura, que dirigeix. A menys de noranta dies per acabar el mandat, Garcies fa balanç de l'activitat feta i dels projectes embastats.

Teniu els pressuposts prorrogats. Com encarau aquests mesos?
La pròrroga no és completa. A Cultura no hi ha pròrroga per als convenis que afecten una sèrie d'entitats, associacions i federacions. Una cosa són les aportacions que queden prorrogades, pendents de fer els ajustaments que calguin, i després hi ha les subvencions via conveni (nominatives). Aquestes darreres no estan prorrogades i s'han d'aprovar una a una en el ple.

I en conjunt, quina serà la reducció al Departament insular de Cultura?
La davallada serà d'entre un 10 i un 15%.
On s'ha d'afegir el 10% reduït l'any passat.
Tots aquests anys hi ha hagut davallades de pressuposts. Ja n'hi hagué la legislatura passada en la qüestió de les obres del teatre Principal, que també afectà el pressupost de Cultura. S'ha de trampejar la situació com es pot.
El ple passat del Consell aprovà el pla estratègic de Cultura. Com afectarà aquests convenis pendents?
El pla estratègic no deixa de ser un conveni marc amb declaracions d'intencions. Per dotar-lo, s'haurà de fer un procés de modificacions de crèdit. En aquest moment, l'única ajuda aprovada és la del Gremi d'Editors. A més, com a Consell, s'ha prioritzat pagar subvencions i convenis del 2009 que encara es devien.

Com és que encara es deuen pagaments del 2009?
Perquè no hi va haver doblers o perquè el procés de documentació no estava enllestit. Ara queda pendent de fer la liquidació del pressupost del 2010 i després, el romanent que en quedi, s'haurà de distribuir. Ja he començat a informar els responsables de les diferents entitats que cada any rebien ajudes de quina és la situació. Alguns tenen una resposta positiva i ho ententen; d'altres, no.
El major front obert ha estat el retard en el pagament al Gremi d'Editors que ha fet perillar l'Espai Mallorca. Heu ingressat la partida del 2010, però el Gremi avisa que no té doblers per abonar les nòmines de març.
Aquí s'ajunten moltes coses. La gent estava avesada que anaven a l'Administració, presentaven un projecte i, amb molta facilitat, se'ls concedien uns doblers. No és tan fàcil. Al marge de si hi ha efectiu o no, hi ha d'haver tot un encaix amb la normativa. És ver que el Consell paga tard, no ho defens, però des de Cultura no pagam res, només tramitam. Ja ens agradaria que es pagàs més ràpid, però no és un tema que controlem nosaltres.

Com és que això no passava abans i ara sí? És problema d'Intervenció?
Per ventura és ver que a Intervenció hi ha una acumulació de feina. A vegades em sent víctima de la mateixa Intervenció, sobretot quan canvien de criteri a mitjan procés. Això ens ha passat molt, ens ha fet quedar malament i ens ha endarrerit. Allà trob que ha faltat lideratge polític. Crec que és allò que fa quedar malament el Consell: que no hi hagi hagut un funcionament transparet i àgil.

Però comés que només sentimparlar d'endarreriments a Cultura i no a altres departaments?
Potser perquè ha tocat més casos de subvencions nominatives i moltes d'aquestes són a Cultura. Si hi hagués un tractament diferenciat d'uns o altres seria molt greu. Em preocupa que, hi hagi o no crisi, s'estigui perdent la responsabilitat que té el Consell en matèria de Cultura.

I la Xarxa de biblioteques que gestionau, quan podrà comprar nous llibres i revistes?
Quan acabava el 2010, tenia tres elements a resoldre que mai no arriben a ser blanc i negre. Un era el pagament al Gremi de Llibreters; l'altre, la compra del manuscrit de Bearn; i el tercer, el tema de les biblioteques, que ha frustrat molt. Fins l'any passat, hi havia en vigor una contractació feta per concurs. L'estiu del 2009 posàrem en marxa la redacció de les bases per tornar-les a treure a concurs. Fins al febrer de 2010, Intervenció no hi va respondre, però ja no podíem treure-ho com a anticipat de despeses (havíem canviat d'any). Després entràrem en una fase absurda de discussió i el març de l'any passat vàrem haver deixar de proporcionar revistes i llibres a les biblioteques.

I ara?
Està pendent d'adjudicar amb els doblers que vindran de la reserva de 2010. Serà el mes de març. Això fa que la imatge i la realitat del Consell siguin la d'una administració molt escleròtica, malgrat que hauria de ser de proximitat.

Un dels vostres projectes estrella ha estat l'anomenat Projecte Capella. Com el deixareu?
L'any passat vàrem fer la primera convocatòria dels dos projectes artístics específics per a la Capella, on hi ha una comissió que selecciona dues propostes expostives. Ara ja en tenim dues de seleccionades per a enguany: Ana de Matos i Carles Gispert. Des de Cultura vàrem voler impulsar la idea del Projecte Capella perquè és una manera de singularitzar uns projectes artístics dins un espai també singular. A més, ho volíem fer amb una convocatòria oberta.

Però el vostre departament no és l'únic amb projectes d'arts plàstiques a la Capella. No és un poc incongruent?
No els fa Cultura, són d'altres departaments. La Capella no està gestionada per Cultura i el que hi ha és un problema de gestió. Nosaltres ens trobam fermats i no podem gestionar-la amb uns criteris artístics. El problema ve quan altres departaments organitzen exposicions d'arts plàstiques i, sobretot, perquè els afectats no ho poden entendre. Nosaltres llançam una línia i una convocatòria per a les exposicions i després altres no ho compleixen. A vegades sembla que al Consell hi ha més d'un departament de Cultura, i això passa no només aquí, sinó també en altres institucions.

Creis que això és degut a una qüestió política?
Sí, però també passa en altres institucions que són del mateix color polític.

Un altre gran projecte és la Fundació Toni Catany. Com la deixareu?
La deixarem en marxa com un projecte de continuïtat. Hi ha una fundació que ja està creada, amb uns estatuts i una adquisició feta. També tenim una aportació de doblers inicial del Consell i l'Ajuntament de Llucmajor. És un projecte molt ambiciós i en marxa.

Però no té data d'obertura o d'inici d'activitat?
És una feina que es plasmarà en el mandat següent. De tota manera, la fundació pot funcionar abans d'obrir les cases.

I la casa museu Blai Bonet?
Hi ha el projecte però no hi ha el finançament per fer l'obra. Ara mirarem l'1% de l'Estat que, en determinades condicions, podria ajudar a iniciar-les.

I en temps de contenció econòmica, us heu replantejat el Museu Krekovic?
El Krekovic té la història que té. No és un museu que faci falta com a tal. De tota manera, té una forta línia d'implicació amb la barriada. El futur del museu seria convertir-lo en col·lecció, que no vol dir degradar res, sinó donar-li un altre funcionament.