Un poc de rigor històric, Xesca! Aquí tens part del comentari de Lleonard Muntaner, estudiós expert en la persecució als jueus que manipula Riera, fent el discurs botifler de la seva amiga Cotoner: “Carregar sobre les espatlles del poble de Mallorca la responsabilitat de l'antixuetismeés ingenuïtat i ximpleria. Aquesta és la versió que manipulen els indocumentats amb bolígraf. L'escriptora Carme Riera pensa que ens pot escometre amb una allau de desbarats. L'antixuetisme té com a màxim responsable el poder –polític, econòmic o de prestigi– aleshores en mans dels grups hegemònics: els botifarres i la clerecia”

Gràcies, Pendent, he llegit les novel·les citades i les valor com a tals.

Xesca hauries de llegir la crítica de Lleonard Muntaner i de Bartomeu Mestre a les novel·les que tu defenses (miraré de trobar-te la referència). Riera sosté la tesi que els mallorquins són racistes i que sort varen tenir els jueus de la noblesa salvadora! La seva font històrica, segons confessió de l'autora, era Luisa Cotoner. Et sona?

Si aquesta dona pensav el que diu a les declaracions que va fer amb motiu de la fira de Frankfurt, com s'entén que es presenti a un premi en català? La pregunta és retòrica. No cal que la contesteu. Té resposta "xifrada".

Crec que comparar aquest cas amb la figura de Llorenç Villalonga està fora de lloc.

Completament en desacord amb na Conxa: "Dins el darrer blau" i "Cap al cel obert" són bones novel·les. Del millor de l'autora. I cert que en té de xereques, però no són aquestes dues, on aconsegueix construir un món amb una prosa molt ben escrita. Que la dona amolli segons quines coses en públic, no lleva que aquestes dues novel·les siguin BONES. Res de "no és dolenta"!

Na Carme Riera un dia a l'Espai Mallorca de Barcelona se va cobrir de gloria, va demanar al públic si volien que xerràs en mallorquí o en català, tant catalans com mallorquins vàrem quedar estorats. No enteniem res. Seridora a Barcelona tenc una lluita continua amb els catalans que només coneixen la història dels xuetes per la seva novel.la "Dins el darrer blau". La novel.la no és dolenta però se limita a contar un fets que ja contava en Braustein els anys 30, l'endiumenja i uns fets hisrtòrics se queden reduïts a una simple novel.la. La segona part "Cap al cel obert" per oblidar-la, Val més no pensar-hi.

Fragment de la sentència de març de 2002: DEBO CONDENAR Y CONDENO a Dª NURIA AMAT NOGUERA a la suspensión de la distribución y venta del libro "La documentación y sus tecnologías" por parte de Ediciones Pirámide S.A., retirando todos los ejemplares que estén en distribución mientras no se saquen los fragmentos copiados y plagiados, y DEBO CONDENAR Y CONDENO a Dª NURIA AMAT NOGUERA a que indemnice, a cada uno de los demandantes, en concepto de daños morales... Pobre Ramon Llull! Aquesta és l'ètica del jurat?

No sé com així heu tret en Damià Pons per aquí. Què importa si la premiada és una anticatalanista que va signar el MANIFIESTO! No hi ha gaire diferència amb el que escriu un deixeble del mestre campaneter de reaccionaris: Bezares, Pere Antoni Pons... S'ha passat tota la vida desqualificant els radicals que defensen la terra. Doncs, enhorabona ha premiat una ultraradical que la vol enfonsar! Així són les coses.

Poble que no honora els seus herois no els té ni se'ls mereix. Poble que honora els herois de l'enemic els té i se'ls mereix.