Les reflexions que el president del PP, José Ramón Bauzà, espargí ara fa set dies per les ones radiofòniques sobre l'ús del català a les Illes ressonaren encara ahir en l'entrega dels VI Premis Mallorca, que s'entregaren anit a la sala de plens del Consell de Mallorca. Així, el conseller insular de Cultura, Joan Font, manifestà que "és trist que en el segle XXI encara haguem d'escoltar declaracions de polítics que desconeixen la història i la diversitat de l'idioma. Són persones que s'excusen en lapsus mentals i evidencien, així, el poc respecte que tenen per la llengua que parlam a les Balears".
També la presidenta del Consell, Francina Armengol, es referí al líder popular quan parlà del català com d'"una llengua emprada i reconeguda en el nostre ordenament, malgrat que alguns no ho recordin i ho hagin oblidat voluntàriament". De fet, Armengol dedicà bona part del discurs a recordar totes les lleis i decrets que defensen i declaren el català com a llengua oficial de Mallorca.
Certament, queda clar que uns guardons com aquests són una festa no només de la literatura, sinó de les lletres escrites i pensades en català. La sisena edició dels premis Mallorca canvià d'escenari i, després de tres anys de tenir lloc al teatre Principal amb una gala més o manco lluïda, enguany foren presentats de manera austera i senzilla a la sala de plens del Palau Reial. La raó és ben senzilla i sense trampes. "Enguany, hem trobat oportuna una cerimònia més senzilla i sòbria respecte de la d'altres anys per poder matenir així la dotació dels premis", manifestà el conseller Font. De fet, el guardó de narrativa, amb 70.000 euros, és un dels més ben valorats de les lletres catalanes. Es tracta d'una distinció que enguany quedà a casa, atès que recaigué sobre el jove Carles Sánchez i Cardona (Palma, 1974) pel llibre Contes des de l'illa Quàntica, un recull de nou narracions marcades per l'humor i la ironia. Hi ha la casualitat que l'any passat, amb Rosa Maria Colom, també va resultar premiat un conjunt de narrativa breu.
El premi Mallorca de poesia, valorat en 10.000 €, va ser aquesta vegada per a Ricard Martínez Pinyol, un tortosí que des de fa 19 anys viu a Mallorca i que ahir, més que mai, donà les gràcies a la seva terra d'adopció. El poemari en qüestió es titula La inspiració i el cadàver.
En l'apartat de narrativa juvenil, el guardó viatjà cap al País Valencià i el recollí Lluís Miret Pastor (Gandia, 1973). La seva història PQPI Connection està basada en els mateixos alumnes de l'escriptor, que declarà que "esper que els agradi si l'arriben a llegir mai". En aquesta categoria, la quantitat lliurada és també de 10.000 euros.
Finalment, el premi Teatre Principal de textos dramàtics, que des de ja fa tres anys es concedeix juntament amb els Mallorca, volà cap cap al Principat amb l'obra El biògraf, de Marc Angelet Cantos (Barcelona, 1977). La dotació, en aquest cas, és de 6.000 euros.
L'acte d'entrega acabà amb una lectura poètica a càrrec dels actors Xim Vidal i Eva Torres, que recitaren versos de Miquel Bauçà i d'Andreu Vidal.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Corque, ya passa de hora que empiesser a defender nuestro balear en libertat así como lo hémor habblado siempre en Mallorca, no mos tienen de imponer el estàndart madrilenyo suvvensionado sinó que mos tienen de respettar el nuestro própio forastero mallorquín, bien igual como lo hémor mamado de nuestror ansestros, sin regglas complicadar ni impossissiones de ninguna classe.
"Ciutadania ès es patriotisme convertit en voluntat d'obrar, en esforç dinàmic. Mirar com a propi es bé de tots, aceptar com a pròpia s'ofensa aliena. sa voluntat colectiva té més força que tots es poders." (De s'Ideari Maurista) Es drets ciutadans són una herència espiritual des nostro passat llunyà que mos ve de Roma. Es dret llatí i sa ciutadania romana domés eren otorgats defora d'Itàlia com honor o recompensa. Però després de convertir-se Hispània en segona província de s'Imperi i després dets emperadors hispans Trajano i Adriano haver donat gran prosperidat a s'Imperi, Roma converteix en ciutadans romans a tots es seus súbdits. Respecte a sa conciència ciutadana, convé recordar que dins es nostro passat més aprop, va lligat es nom d'un mallorquí ilustre: En Maura. Nascut dins una família numerosa, es seu esperit de superació el va dur a esser un homo imprescindible dins sa política espanyola durant es reinat de n'Alfonso XIII, i a esser per tres pics, en es moments més difícils, President des Govern. En Maura tendria que esser més recordat entre noltros, perquè precisament va fomentar com ningú aquest concepte duit en es primer lloc de sa sociedat actual: sa conciència ciutadana, aquesta actitut vigilant que a més de encarnar una conducta individual dets homos de bé, mos impulsa cap a sa resposta colectiva dins situacions d'amenaces específiques. En Maura va dedicar moltes energies a fomentar sa ciutadania responsable, s'educació des ciutadans dins s'ejercici des seus deures, drets i llibertats, com a condició esencial per sa sana regeneració des poder. En consonància amb sos postulats de sa Fundació Círcol Balear, mos proposam seguir amb plenitut aquest principi. Es sa pretensió d'aquesta Fundació, aproximar a totes aquestes persones que atretes pes mencionats principis, puguin formar un grup vigorós i conscient, dispost tant a sa defensa activa des nostros drets i llibertats ciutadanes que veim quebrantats, com a conseqüència d'una convivència armònica i fecunda. I dins aquesta secció de caràcter humanístic i dialogant, tota persona interesada trobarà es fonaments culturals per s'increment de sa conciència cívica: sa nostra Història, es nostros ciutadans ilustres, es nostros signes d'identitat. Des de Círcol Balear, amb ses ganes de crear un nou clima de pluralisme i diversidat, s'abordarà a més de sa problemàtica apuntada dins aquesta introducció, es tema des nostros drets constitucionals amb respecte a sa llengo balear i a sa pluralidat. Hem de recordar que dins ets Estatuts d'Autonomia de ses comunidats amb dues llengos, dins sa nostra Espanya plural, se reconeix sa co-oficialidat de ses llengos regionals juntament amb sa llengo comú de sa Nació Espanyola, que segons sa Constitució de 1978, ès es castellà; com ès es cas de s'Estatut d'Autonomia de sa Comunidat Valenciana que reconeix com a llengo cooficial es valencià, quand, segons ets "uniformisadors" de s'unidat llingüística des català tendría que anomenar-se "català", que ès com s'ha denominat absurdament en es nostro mallorquí, menorquí, eivissenc, sa llengo balear, dins s'actual Estatut d'Autonomia de ses Illes Balears. Jorge Campos Asensi President Círcol Balear
Catalanistes es vostro nou lema: ¡barbarismes no, barbaritats sí! Propos que es consell de mallorca lliuri un nou premi amb llengo "Elfica"
A balears xerram es malloqui, efectivament "és trist que en el segle XXI encara haguem d'escoltar declaracions de polítics que desconeixen la història i la diversitat de l'idioma", molt trist !!!
Mas subvenciones
I tu qué saps què o qui he llegit jo? Si MIRES EUROPA preocupa't dels problemes d'Europa, que en té molts, i deixa de fer interrogatoris als altres sobre dades d'atur. Dir-vos paletos és fer-vos un favor. I si et serveix de consol et diré que tu, mai de la vida, estaràs al meu nivell.
livia, ja es nota que no has llegit ni Vargas Llosa ni altres bons autors en la llengua que sigui. Ja mir més allà del meu poble. MIR EUROPA! Per cert, tens la dada sobre les Balears? Quants aturats hi ha aquí? No et direm "paleta" per no posar-nos al teu nivell.
Un de cada cinc espanyols està a l'atur a Espanya, mira més enllà del teu poble. No m'importa qui guanyi el Nobel sempre i quan s'ho mereixi. No he llegit a Vargas Llosa i no puc opinar.
livia, això també ho vares dir quan donaren el nobel de literatura a un escriptor hispanoamericà?
Un de cada cinc iutadans està en atur a les illes Balears,livia?