"Ciutadania ès es patriotisme convertit en voluntat d'obrar, en esforç dinàmic. Mirar com a propi es bé de tots, aceptar com a pròpia s'ofensa aliena. sa voluntat colectiva té més força que tots es poders." (De s'Ideari Maurista) Es drets ciutadans són una herència espiritual des nostro passat llunyà que mos ve de Roma. Es dret llatí i sa ciutadania romana domés eren otorgats defora d'Itàlia com honor o recompensa. Però després de convertir-se Hispània en segona província de s'Imperi i després dets emperadors hispans Trajano i Adriano haver donat gran prosperidat a s'Imperi, Roma converteix en ciutadans romans a tots es seus súbdits. Respecte a sa conciència ciutadana, convé recordar que dins es nostro passat més aprop, va lligat es nom d'un mallorquí ilustre: En Maura. Nascut dins una família numerosa, es seu esperit de superació el va dur a esser un homo imprescindible dins sa política espanyola durant es reinat de n'Alfonso XIII, i a esser per tres pics, en es moments més difícils, President des Govern. En Maura tendria que esser més recordat entre noltros, perquè precisament va fomentar com ningú aquest concepte duit en es primer lloc de sa sociedat actual: sa conciència ciutadana, aquesta actitut vigilant que a més de encarnar una conducta individual dets homos de bé, mos impulsa cap a sa resposta colectiva dins situacions d'amenaces específiques. En Maura va dedicar moltes energies a fomentar sa ciutadania responsable, s'educació des ciutadans dins s'ejercici des seus deures, drets i llibertats, com a condició esencial per sa sana regeneració des poder. En consonància amb sos postulats de sa Fundació Círcol Balear, mos proposam seguir amb plenitut aquest principi. Es sa pretensió d'aquesta Fundació, aproximar a totes aquestes persones que atretes pes mencionats principis, puguin formar un grup vigorós i conscient, dispost tant a sa defensa activa des nostros drets i llibertats ciutadanes que veim quebrantats, com a conseqüència d'una convivència armònica i fecunda. I dins aquesta secció de caràcter humanístic i dialogant, tota persona interesada trobarà es fonaments culturals per s'increment de sa conciència cívica: sa nostra Història, es nostros ciutadans ilustres, es nostros signes d'identitat. Des de Círcol Balear, amb ses ganes de crear un nou clima de pluralisme i diversidat, s'abordarà a més de sa problemàtica apuntada dins aquesta introducció, es tema des nostros drets constitucionals amb respecte a sa llengo balear i a sa pluralidat. Hem de recordar que dins ets Estatuts d'Autonomia de ses comunidats amb dues llengos, dins sa nostra Espanya plural, se reconeix sa co-oficialidat de ses llengos regionals juntament amb sa llengo comú de sa Nació Espanyola, que segons sa Constitució de 1978, ès es castellà; com ès es cas de s'Estatut d'Autonomia de sa Comunidat Valenciana que reconeix com a llengo cooficial es valencià, quand, segons ets "uniformisadors" de s'unidat llingüística des català tendría que anomenar-se "català", que ès com s'ha denominat absurdament en es nostro mallorquí, menorquí, eivissenc, sa llengo balear, dins s'actual Estatut d'Autonomia de ses Illes Balears. Jorge Campos Asensi President Círcol Balear
Corque, ya passa de hora que empiesser a defender nuestro balear en libertat así como lo hémor habblado siempre en Mallorca, no mos tienen de imponer el estàndart madrilenyo suvvensionado sinó que mos tienen de respettar el nuestro própio forastero mallorquín, bien igual como lo hémor mamado de nuestror ansestros, sin regglas complicadar ni impossissiones de ninguna classe.