Més de segle i mig és el temps que fa que navega l'Isla Ebusitana, un dels pailebots d'origen mallorquí més antics que encara continua en actiu. L'embarcació fou construïda a la badia de Palma l'any 1856 amb la fusta de pins i roures autòctons. "És catorze anys més vell que el famós Cutty Sark i encara continua navegant", comenta el propietari actual, l'empresari murcià Antonio Lorente, sobre aquest bocí d'història de més de 33 metres d'eslora i una superfície de vela de 450 metres quadrats.
El vaixell fou batejat originalment amb el devot nom de Preciosísima Sangre de Nuestro Señor i amb el pas dels anys també se'l conegué com Pedro Comte i San José, fins a rebre el nom definitiu, Isla Ebusitana, l'any 1856.
El propietari repassa la trajectòria de l'embarcació, marcada pel transport de mercaderies i materials de construcció. "Va transportar els materials necessaris per construir el far de Formentera", confessa. Precisament, el port d'Eivissa ha estat un dels llocs habituals del vaixell durant els seus 154 anys d'existència. "Just després de la Guerra Civil espanyola, l'Isla Ebusitana era l'encarregat de portar les provisions a Eivissa, entre les quals destacaven els aliments i els medicaments. Els més grans encara se'n recorden", afirmà Lorente. Llagostes, marbre, sal, dinamita i fins i tot una primera remesa de Seat 600 han estat transportats per aquesta nau.
Interès patrimonial
El propietari anterior de l'Isla Ebusitana, el suís Christian Vandruska, l'oferí al Govern balear per un valor proper al mig milió d'euros (actualment està valorat en més de dos), però no tingué èxit. Lorente l'adquirí l'any 2004 després de veure'l abandonat al Camp de Mar i decidí restaurar-lo. "Jo no el vull vendre, però m'agradaria fer convenis amb les institucions per donar-li ús per a tasques socials i culturals", indica. Després d'haver topat amb el desinterès generalitzat de les institucions, es dedica a llogar el vaixell. "El patrimoni tan sols s'aprecia quan no hi és. Si hi hagués una voluntat política de veritat, el vaixell es podria aprofitar de mil maneres diferents, però falta imaginació", afegeix. Assegura que als països anglosaxons "es fan museus amb aquest tipus d'embarcacions" i comenta que rebé una proposta de Cartagena per fer del vaixell un bé d'interès cultural, idea que refutà per les limitacions i deures burocràtics que li imposaven.
Una idea que sempre ha rondat l'empresari murcià després de l'adquisició de l'Isla Ebusitana és la de donar un ús didàctic al pailebot. En el darrer any, ha acollit el projecte de l'Ajuntament de Múrcia Navega con nosotros entre els mesos d'abril i juny. Aquest programa incloïa diades per a les escoles, "com una excursió del col·legi" en què s'ensenyava als infants la naturalesa, la mar, el respecte pel medi ambient i una miqueta d'història. "Sempre he volgut que sigui Mallorca el lloc on es pugui gaudir d'aquesta embarcació. És l'indret d'on prové i és on ha d'estar".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
És llamentable el poc o nul interés de les Institucions, vers el nostre patrimoni marítim. Crec que es deu a la ignorància de tot allò que té que veure amb la història de la mar i els vaixells afegit al desinterés general i al desconeixement de que, tant els pailebots com les embarcacions de fusta fetes pels antics mestres d'aixa, ténen un valor irrecuperable. Hauríem d'aprendre dels Països Nórdics on sí ajuden i recuperen les embarcacions que ja forman part de la història de la navegació.