Sempre té una història al cap amb la qual maquinar nous personatges. La fal·lera literària d'Antònia Vicens no atura. Ara, a més, s'ha embarcat en un nou projecte vinculat en el món de les lletres i sobre el qual té grans expectatives. Així almenys ho deixa entreveure mentre conversa tranquil·lament al jardí de ca seva, allunyada del tràfec de Ciutat. El mes de juny l'assemblea del PEN Català escollí l'escriptora de Santanyí com a nova vicepresidenta per les Illes. Aquesta entitat que no va de berbes amb la defensa de les llengües minoritzades i el poder de la paraula. "El PEN és un ens que està al servei de les coses en les quals jo encara crec, com són la lliure circulació d'idees i la defensa de la llengües perseguides", assegura.
En realitat fa trenta anys que Antònia Vicens fa part d'aquest col·lectiu internacional d'escriptors, però no ha estat fins ara que s'hi ha involucrat de ple. Abans, recordem-ho, també bregà fort com a presidenta de l'Associció d'Escriptors en Llengua Catalana a les Illes, en uns anys ben convulsos. Ja llavors, quan deixà el càrrec, el 2005, Vicens apuntava que "és obligació moral defensar la paraula". Cinc anys després, continua amb l'endemesa, però ara ho fa des del repòs i l'experiència: "Hi ha coses que no valen la pena i, quan has treballat tants anys, vas a allò essencial de la vida, que es resumeix amb la pròpia llibertat; perquè, per defensar la llibertat dels altres, primer has de defensar la teva".
Precisament, aquesta llibertat és la que defensa el PEN quan acull a Palma la periodista de Zimbabue Rhodah Mashavave, que ha estat a la presó i que no pot tornar a ca seva "per un article d'opinió", recorda Vicens. L'escriptora vol que iniciatives com aquestes vagin a més a les Balears i que la conscienciació social s'intensifiqui. "Coses com aquestes demostren que la paraula té molta més importància del que ens creim", puntualitza. Vicens té clar que en situacions de repressió "les idees i les paraules són les que fan por als opressors" i que per "combatre-les" els governs opressors 'tallen els caps dels qui pensen, com li succeí a Mashavave, que fou empresonada".
"Per això mateix, els governants no eduquen el poble, no els interessa que la gent pensi, poden ser perillosos", afegeix. Dins aquesta temàtica, Antònia Vicens planteja actuacions amb vista a l'any que ve. Entre aquestes, hi trobam la celebració del Dia de l'escriptor empresonat, el 15 de novembre, perquè "a les Illes s'ha de saber que darrere els barrots hi ha escriptors per haver dit el que pensen, tant políticament com religiosament". Vicens demanarà a les llibreries que al novembre els mostradors s'omplin dels títols d'aquests autors als quals els han volgut escanyar la veu.
El dia a dia
D'altra banda, l'autora de 39º a l'ombra manté ben present la seva tasca literarària. És més, ara fa doblet. Aquest trimestre l'editorial Moll traurà al carrer una novel·la curta titulada El gos que somiava el paradís, en la qual Vicens s'endinsa en la història d'un home i una dona "per arribar al fons de la misèria humana". D'altra banda, l'escriptora també està revisant Quilòmetres de tul per a un petit cadàver, novel·la guanyadora del primer Ciutat de Palma de la democràcia en català i que Moll ha decidit reeditar amb una versió revisada. És el treball d'una escriptora que encara veu necessari bregar fort en defensa de les llibertats, començant per la pròpia. "Els escriptors de la meva generació ens crèiem que havíem vençut tot de coses i que ara s'aniria cap a un progrés, però això ha quedat estancat", reconeix. Ara reemprèn el mateix viatge, però amb altres mires.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Antònia Vicens és una persona formidable en tots els aspectes: l'humà, el personal, l'organitzatiu, el literari. Segur que en aquesta nova etapa dins el PEN aconseguirà moltes coses, i en literatura segur que ens seguirà sorprenent. Endavant Antònia!
La llibertat d´expressio comenca per el deret a ser escoltat, i que no et retaallin els comentaris i opinions, la llibertat de expressio consisteix en di i pode senti tota la veritat i totas las mentides, no part d´elles, la llibertat de expressio la pot exercí qui te capacidad de analisi, comprensio, i independencia.
No hi estic d'acord Biel, sembla que no tens memòria històrica.
Ara a veure si la santanyinera treu una altra talladeta per aquest cantó, de la mateixa que ho va fer en la fantasmal AELC. El que passa entre els escriptors illencs és alarmant. Són tan beneits, que figuren entre els menys subvencionats del món. Ningú no els paga drets d'autor i a la premsa els releguen en favor de quatre analfabets. Invisibles en els mitjans de comunicació, els espanyols fa temps que els han guanyat la partida. Vicens no és una persona adequada per ocupar cap càrrec, al marge de les seves qualitats com a escriptora i com a dona.