Clàssics i somnis

Com un senyor. Així aparegué Joaquín Sabina sobre l'engalanat escenari del Palma Arena. Més de sis mil persones s'havien arreplegat al velòdrom un dimarts vespre per escoltar la mestria d'aquest poeta urbà que encisa generacions ben dispars. No debades fa més de trenta anys que puja a l'escenari i té vint discs en el mercat. El darrer és el que presentà ahir vespre a Palma, Vinagre y rosas, nom que també porta la gira actual, la darrera de gran magnitud. Després, retornarà als orígens, als concerts de petit format, però amb aquelles lletres intenses que parlen de l'avui i del demà.

Amb una particular versió de Lili Marlén, el cantant de Jaén comparegué a les deu i nou minuts sobre l'escenari amb un posat senyorial. Amb texans i barba de més de dos dies, però amb frac i capell, Sabina deixà entreveure al públic que el concert seria intens, com ho és la seva veu (alguns pics una mica ronca), a la qual ens té acostumats. Els anys passen factura per a tothom. Tot i això, Sabina demostrà que encara es manté en forma i que, malgrat que alguns temes els canti la seva banda, és ell qui porta la batuta i a qui el rock encara el fa vibrar.

Tot i presentar el seu nou treball discogràfic, aquesta gira sembla més un repàs a tota una trajectòria. Tiramisú de limón obrí el concert, però haguérem d'esperar més de mitja hora per tornar a sentir un tema nou. Vaja, que gairebé tot el concert fou un viatge (intergalàctic) per aquells temes que han fet història. El boulevard de la Chavela Vagas, Medias Negras i Peor para el sol no faltaren entre els primers temes que interpretà, mentre el públic no s'aturava de fer fotografies amb les càmeres digitals o el mòbil, tot s'hi valia per retratar aquell moment. D'altres, però, amb els pèls mig de punta escoltaven atents aquelles lletres que parlen de pirates, amants o poetes moixons. Tant se val per obrir la caixa dels records i els sentiments. D'això, Sabina també n'és un mestre.

Les primeres paraules del cantant arribaren a la tercera cançó amb un "bona nit, Palma". No sorprengué el seu català, sobretot quan Sabina recordà que ell havia fet la mili a Mallorca. "A l'agost Palma és un lloc on un es mor per tornar-hi, tornar-hi i tornar-hi", explicà entre les mamballetes del públic. Just després, s'aturà per puntualitzar la frase: "No hi ha enlloc on es pugui estar millor que a Palma, és l'única cosa amb què puc estar d'acord amb el Borbó", bromejà. Eren les paraules teatralitzades d'un Sabina que no s'aturà ni un moment. Durant gairebé tot el concert es passejà d'un costat a l'altre de l'escenari amb la parsimònia que també el caracteritza.
Els temes, ja ho hem dit, feien part dels records de molts dels assistents, que degueren acabar la nit amb la veu més trencada que ell. Ningú no deixava de cantussejar. Era la mostra que aquestes lletres no es perden pel camí.