“El cost en programació davalla un terç”

Les crítiques i les lloances han estat una constant d'ençà que el teatre Principal reobrí les portes. N'hi ha hagut per a tots els gusts. L'acumulació del dèficit i la polèmica amb un sector dels treballadors han provocat que el Principal no lluís amb tota la seva esplendor. Tot i això, en aquestes tres temporades l'espai ha acollit gairebé tres-cents espectacles i 142.367 espectadors. Des de fa tres mesos, després de la dimissió de Joan Arrom, Guillem Roman n'és el nou director gerent. Roman s'encara avui amb nous esculls professionals, però té clar que és necessari un "canvi de mentalitat" per tal d'arreglar els assumptes pendents.

El març del 2009 Joana Lluïsa Mascaró us nomenà director adjunt, càrrec que ocupàreu fins l'abril. En arribar Mascaró digué que la vostra tasca seria "normalitzar les relacions sindicals i laborals", un tema que el PP ha criticat molt. Com estan ara per ara aquestes relacions?
Vaig assumir la tasca de director adjunt per donar un cop de mà a un director que tenia una faceta estrictament artística.

Com ha afectat aquest "cop de mà"?
Es varen reobrir portes. Vaig fer de mediador entre un grup que havia presentat denúncies davant Inspecció de Treball i estava reclamant un conveni col·lectiu. A més, els treballors del Consell també tenien una situació realment anòmala. Aquesta problemàtica, afegint-hi els dèficits que anàvem acumulant i no s'anaven rescabalant, provocà que el director demanàs una ajuda. La situació va millorar de tot d'una i acabà amb la signatura d'un conveni el març del 2010 amb els punts més rellevants.

I la situació econòmica del teatre?
Hem intentat cercar finançament. Aquest no ha estat donat per cap banc, però s'ha fet una feina de gestió perquè l'Inestur ens ajudi. Nosaltres hem estès les ales i hem trobat aquest institut.

El dèficit és un altre dels assumptes pendents del teatre Pricipal, que arribà a 1,2 milions. Quin és avui aquest deute?
Dia 31 de desembre del 2009 el nostre dèficit era de 850.000 euros perquè el darrer trimestre del 2009 baixà dràsticament. El dèficit aproximat que s'anuncià l'octubre, i que fou escampat pel PP als quatre vents afegint-hi fins i tot algunes xifres, s'ha convertit en una quantitat de 850.000 euros. El pressupot d'enguany no preveu deute. Puc assegurar que no només no generarem dèficit, sinó que s'ha previst una reducció de prop d'un 25%. Això no serà a càrrec de les partides, sinó d'un sobreesforç que feim els treballadors i els programadors.

Si hi ha reduccions, també hi haurà retallades en la cartellera programada?
No té perquè. La manera de programar és diferent. Contratam arriscant menys que abans. El darrer trismestre del 2009 ens gastàrem uns 280.000 euros i el cost de la programació del 2010 serà d'uns 80.000, menys d'una tercera part. Programam amb produccions pròpies inexistents, intentant sempre que les companyies vinguin a taquilla, llogant l'espai o actuant com a recinte d'acollida, com en el cas del Festival Jazz Voyeur.

Amb això que deis sembla que hi haurà una línia artística menys definida que fins ara.
La línia artística és formada per quatre factors: la línia artística heretada, la que marquen els directors artístics vigents, l'acotada per la limitació pressupostària i la voluntat de servei a la comunitat. El que canvia és la mentalitat a l'hora de funcionar.

Però continuaran les grans produccions teatrals o es mirarà sempre pels doblers que pugui recaptar la taquilla?
Aquesta tardor tindrem grans espectacles, com el del Centre Nacional de Dansa. Evidentment hi haurà una davallada, però el problema no és sols nostre sinó general. No som els únics que hem optat per això.

Una altra de les crítiques del PP fou la transparència de les xifres del Principal. Com estan avui dia?
Totes les dades es donaren a conèixer en la darrera junta de patrons, del 29 de juny. La temporada 1009/10 hem tingut una recaptació de 488.000 euros i cent espectacles en cartellera.

Però hi ha una davallada d'espectadors respecte a altres anys. A què és degut?
El motiu d'això és que hi ha hagut més espectacles a la sala Petita que a la sala Gran. A més a més, la crisi econòmica també deu estar relacionada amb aquesta davallada.

Un altre escull pendent és el Circuit de les arts escèniques. La setmana passada onze teatres de la Part Forana anunciaren que no programaran espectacles d'aquest circuit. Perilla?
Nosaltres estam en una situació equidistant. La darrera decisió que va prendre l'assemblea era d'engegar les associacions. Just després vàrem rebre unes al·legacions per part d'associacions denunciant que aquest procediment no era correcte en forma. Analitzàrem les bases del circuit i, efectivament, aquesta edició no s'havia de tractar en assemblea, sinó que era la junta directiva la que en tenia les competències. Paral·lelament, s'han mantingut reunions amb teatres i associacions perquè es vol reformular el circuit.

Hi ha dos pols de força que es contraposen. Això què implicarà?
Tant actors com programadors teatrals analitzen la realitat segons els seus interessos. Nosaltres el que hem de fer és tenir molt clar que el circuit ha de servir per impulsar el teatre fet a Mallorca amb un component cultural molt marcat. A partir d'aquí, hem de conjuminar els dos interessos. La nostra intenció és absolutament conciliadora. Hem instat les associacions a confeccionar unes bases que s'adeqüin als temps que corren. Entenc que la reacció per part dels teatres de la Part Forana és un poc precipitada.

El conseller Joan Font, en assumir el càrrec, assegurà que el Principal patiria una reestrucuturació econòmica i humana. L'econòmica la coneixem amb el 33% menys del pressupost per programar. I la personal?
Les retallades de personal s'haurien produït si hi hagués hagut una minva en l'activitat del Principal. Ara bé, tant el 2010 com el primer semestre del 2011 no sols s'ha mantingut, sinó que fins i tot ha augmentat.