“En un poble que no és culte, qui llegirà?”

El president del Gremi d'Editors, Josep Joan Vidal, creu que la formació dels joves és cabdal per augmentar els hàbits lectors

TW
0

El fracàs escolar i els baixos nivells de llicenciats universitaris a les Balears són, a parer dels president del Gremi d'Editors, la causa principal dels minsos índexs de lectura a la comunitat. "La cultura està connectada amb la formació i una població que no és culta, què llegirà?", es demanava Josep Joan Vidal. "A les Illes sols tenim un 9,5% d'universitaris, mentre que a Madrid la mitjana és del 30%. Aquests mals resultats s'han de notar per qualque banda i l'índex lector n'és un", assegurà el president.

I és que les reaccions als baixos hàbits de lectura a l'Arxipèlag no són gaire positives. La manca d'interès per la cultura escrita, la falta de campanyes decidides i l'absència de tradició lectora són, segons els editors consultats, un dels principals factors pels quals a les Balears sols hi ha un 51,8% de lectors. Tal com publicà ahir dBalears, la mitjana estatal és del 57,7%. Segons aquestes dades difoses pel Ministeri, Balears és la tretzena en índex de lectura, empatada amb Ceuta i Melilla.

"La formació n'és una de les causes, però també hi ha altres factors a tenir en compte, com ara la tradició lectora", indicava Gracià Sànchez, d'El Gall Editor. "El problema és com fomentar-ne l'hàbit en les famílies que no llegeixen res", matisava Carme Llull, d'Ensiola, que afegia que hi ha un públic "consolidat", però "una altra part molt important no llegeix res de res". La situació de la literatura catalana és, per Lleonard Muntaner, encara més preocupant. "Hem de pensar que la majoria part d'aquest 51,8% deu ser en espanyol, cosa que deu situar el de literatura catalana en el 8%", assegurava. "El nostre és un mercat petit i la cultura ha de ser més barata i accessible a tothom", afegia Miquel Font. Els editors asseguren que no confien gaire en les campanyes institucionals, sinó en la de "fer-ho realment accessible", sentencia Font.