L'any 1 de la independència

Davant un públic ben encoratjat pel que anava a veure, l'obra creada per Francesc Ribera Titot parlà amb llenguatges ben diferents: des de l'àrab dels nostres avantpassats fins al català actual, passant per la música amb accent valencià, el rock de Dept i el cant coral bunyolí; una barreja d'ingredients per tal de narrar la història de l'Illa d'ençà de 1229 fins a un futur proper (o no). El desenllaç de la nostra història rebé elogis, i també crítiques, d'un públic principalment jove i vingut d'arreu dels territoris de parla catalana.

El repàs històric transcorregué a través de les paraules del cronista català Bernat Desclot que, com era de suposar, narrà les joies de l'host cristiana. Per contra, l'almohade valencià Ibn Amira parlà del manuscrit de Tarij Mayurqa i de la memòria tant de temps oblidada dels vençuts. Aquesta mescla de visions s'escenificà intercalada amb les imatges de l'actual Borbó cap per avall i del primer noticier del Nodo.

El punt còmic de l'espectacle vingué de la mà de Miquela Lladó i de Pep Antoni Rubio mentre 'assajaven' el poema de la Colcada de Pere Alcàntara Penya. Tot i això, les mamballetes més fortes foren per als germans Martorell que, a la fi, pogueren tonar a fer de tamborers després de ser 'expulsats' de Cort per l'exbatlessa popular Catalina Cirer.

En definitiva, un còctel de realitat-ficció molt barrejat que provocà que el públic hagués d'estar ben atent si no en volia perdre fil. El rerefons d'aquesta trama, tots els preparatius de Cort per organitzar la festa de l'Estendard just el primer any de ser independents, la celebració, per cert, més antiga d'Europa i que durant anys i panys va esser malmenada o menystinguda per l'Administració local.

Un cavall blanc enmig de l'escenari, muntat per Jaume I i amb un estendard de més de dos metres, va ser la 'cirereta' del pastís escènic. I com digué l'organitzadora del Protocol: a qui no li agradi, "que reclami a l'ambaixada".