Redreçar la memòria cultural

El mes de gener de 1928 naixia a Palma La nostra terra, revista mensual de literatura, art i ciències, un projecte editorial que durant vuit anys treballà de valent en la defensa de la cultura i la investigació. L'alçament feixista del 36 truncà el camí de la publicació i, en conseqüència, la revista desaparegué de la memòria col·lectiva del poble.
Avui, més de setanta anys després d'aquella desfeta es redreça la seva memòria. L'Institut d'Estudis Baleàrics en coedició amb El Gall Editor presenta avui la reedició fascímil de la Nostra Terra, un projecte liderat per Bartomeu Mestre i que té el suport de l'Obra Social de Sa Nostra. Fa més de trenta anys que Mestre pica a les portes de les administracions i institucions illenques perquè es posi en valor què fou i què significà aquesta revista. "S'ha fet un tractament incomplet de La Nostra Terra donant molta importància a l'Escola Mallorquina i sense esmentar altres aspectes com el vessant científic", va explicar ahir davant els mitjans.

Segons Mestre, les informacions de la revista tenien com a principals fites la universalitat i l'actualitat dels seus continguts "oberts al vent del món". En els seus números, la literatura (i sobretot la poesia) ocupava un espai destacat, però també hi havia espais reservats a l'Art, Reculls de fora, el noticiari i els editorials on la política tenia el seu paper, encara que difuminat. Nostra Terra parlà sobre Picasso i Le Corbusier pel que fa al vessant plàstic o de la lluita de Ghandi des de l'àmbit més social.

4.500 pàgines

En total sortiren al carrer 99 números que ara es presenten replegats en cinc toms de més de 4.500 pàgines. La reedició de la publicació va acompanyada d'un estudi introductori fet per Bartomeu Mestre, en el qual, a part de la contextualització històrica del moment, l'estudiós també hi desglossa i cataloga quins foren els seus col·laboradors (alguns de renom internacional) i aprofundeix en les vinculacions que va tenir la revista amb l'Assemblea per la Cultura de Mallorca i la Comunitat Cultural Catalanobalear. Un treball inèdit fins ara. "No és un estudi de crítica literària com s'han fet en altres ocasions. És un treball d'anàlisi d'una de les revistes de cultura més rellevants de principi del segle XX", va explicar ahir el president de l'Intitut d'Estudis Baleàrics, Sebastià Serra. El completen dos pròlegs dels catedràtics de la Universitat de les Illes Balears Miquel Duran i Pere Rosselló.

La repressió i l'exili dels principals col·laboradors de la publiació després de l'alçament feixista són també aspectes destacats del treball de Mestre. Prova d'aquesta repressió ha estat la dificultat per trobar col·leccions completes de la revista. "Molta gent la va cremar", digué mentre explicava com "a la comissió depuradora una de les preguntes era ser subscriptor de Nostra Terra". Per La Nostra Terra passen les plomes d'escritors com Guillem Colom, Miquel Ferrà, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Marià Villangómez, Artur Perucho, entre d'altres. Però també hi hagué la col·laboració d'historiadors, juristes, metges, enginyers, músics, pintors, investigadors, etc... Persones d'ideologies i de professiones ben diferents que s'aplegaren amb un objectiu comú: la cultura i la investigació.
Avui l'estudi de tota aquella gent (més de 200) es pot tornar a llegir de nou. La presentació pública de l'edició serà avui dimarts a les 20 hores al Centre de Cultura Sa Nostra. Una oportunitat més per redreçar la nostra memòria històrica i cultural.