Agafar fragments d'experiències viscudes i aplegar-les en deu cançons és com es podria definir el nou treball de Joan Murenu: Trencadisc. Conegut per molts com la meitat d'UC, el cantant eivissenc torna a la palestra en solitari després de 23 anys d'absència. Ho fa amb la mirada fitada cap a la mar, aquella Mediterrània que banya les costes pitiüses i que tants de somnis ens ha reportat. El fruit d'aquest particular viatge cap a Ítaca el podrem veure en directe a Palma demà dimecres a la seu de l'Institut Ramon Llull. Abans, però, Murenu ens en fa un petit tast.
Com us decidiu a tornar a treure un disc després de 23 anys?
Ja feia un temps que no feia res amb Uc, una d'aquestes petites vacances que a vegades ens agafam per motius personals i altres històries. Aquest va ser un motiu per decidir-m'hi, com també el fet que treure un disc fora del grup em permet una certa llibertat per fer allò que vull sense haver de donar explicacions. Ara no tenc el pes de donar gust als seguidors. És evident que al disc hi ha l'aroma d'Uc, però també s'obre un altre camí.
Al disc, hi trobam moltes lletres versades. Per què aquesta curolla amb la poesia i, en concret, cap a la poesia àrab?
En el disc es poden trobar poemes àrabs, rondalles i dos poemes contemporanis de Marià Villangómez i Carme Balanzat. Pel que fa a la poesia àrab, és molt important, però també molt poc coneguda. La meva intenció és donar a conèixer aquests poetes, que arribin al públic tal com pretenc fer-ho amb els romanços. A vegades sembla que la història d'Eivissa comenci el 1335 amb la conquesta catalana, encara que hi ha una història molt abans i la poesia del segle XI és molt important. A Eivissa hem tardat centenars d'anys a tornar a tenir aquella lírica.
Això vol dir que us allunyau del to 'reivindicatiu' que tenien moltes de les cançons d'Uc?
En un moment determinat cantàvem contra la guerra i crec que ja ha quedat ben clar quina és la meva posició davant això. Com deia abans, en un disc en solitari tenc la llibertat de fer el que vull i ja tenia ganes d'un disc més líric sense necessitat de reinvidicar res. No hi ha cap dubte d'allò que penso; fa anys que pujo als escenaris i ho he deixat clar. Encara avui, durant els concerts, sempre vaig explicant coses o fent conya envers la realitat de la nostra societat. Però, al disc, no he volgut reivindicar ni llengües ni espais concrets. Crec que el poble català o eivissenc ja té temps de tenir-ho clar.
La Mediterrània i en concret Grècia són els sons que més us han influït a l'hora de perfilar el disc. És aquest el vostre particular viatge cap a Ítaca?
Ja amb el disc de la nova etapa d'Uc, Camins de Migjorn, vàrem obrir la porta cap a la Mediterrània, encara que sense sortir d'Eivissa. Ara cerco nous timbres. En aquests cas, cap a la música grega, uns sons que he conegut i escoltat. Tenia ganes de retrobar-me amb aquella música i els timbres que em varen atreure. Contemplo la música de la Mediterrània i la visió del món.
Amb una lírica tan dolça, per què un títol tan contundent: Trencadisc?
Trencadís és un mosaic de petits trossos de ceràmiques vinguts d'altres llocs. No trenco amb res, simplement recullo experiències antigues, petits trossets que havia deixat pel camí. A més a més, a la caràtula del disc també es poden veure aquests colors diversos que són una mescla del meu recorregut.
Deis que no trencau amb res. Això vol dir que Uc continuarà?
Ara més que mai, amb Victorí tenim projectes en marxa. Jo volia continuar treballant i el meu projecte en solitari ha servit perquè Victorí també s'animàs a continuar fent feina. Uc ha tingut unes petites vacances.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.