El número 60 del carrer de Can Alonso de Ciutat esdevingué, entre els anys 1985 i 1920, un vertader centre de la cultura catalana. Escriptors, artistes i intel·lectuals de tota tendència passaren les hores dels diumenges capvespre conversant amb Joan Alcover. La casa pairal del poeta es convertí, després de la mort de Josep Maria Quadrado, el centre neuràlgic de les tertúlies literàries i artístiques que se succeïen a Palma des de la primavera fins a l'hivern de principi de segle. Dos xiprers, un lladoner i un fasser són els únics testimonis encara vius d'aquella activitat.
El jardí de la casa alcoverina, amb vistes a Santa Clara i a la Seu, fou un dels escenaris d'aquelles converses i també testimoni del declivi emocional de l'autor de Cap al tard. Qui no recorda aquell "faune mutilat, brollador eixut, jardí desolat de ma joventut", que l'any 1903 Joan Alcover cantà a una joventut perduda? Avui, aquell jardí ja no està abandonat i el brollador torna a rajar sàvia nova. L'Obra Cultural Balear inaugurarà dimecres la reforma de l'emblemàtic jardí. Dia 24, coincidint també amb l'onomàstica del poeta, l'OCB presentarà en societat el jardí ‘renovat', que encara conserva alguns dels xiprers i arbres que Alcover contemplava quan era nin. Però, en realitat, l'espai pretén tornar a ser centre cultural de referència, tal com ho fou durant més de trenta anys. Entre aquells arbres passejaren i conversaren Miquel Costa i Llobera, Miquel dels Sants Oliver, Santiago Rusiñol, Josep
Carner, Gabriel Alomar, Josep Maria de Sagarra, el bisbe Campins... entre molts d'altres. Ara bé, la celebració serà per partida de doble, ja que el mateix 24 de juny també es commemorarà el centenari de la primera edició de Cap al tard, obra cabdal d'Alcover que suposà, segons Maria Antònia Perelló, "una versió eclèctica i personal del modernisme". L'acte començarà a les 20 hores i hi participaran quinze poetes generacionalment diferents i estilísticament ben dispars. Recitaran Alcover, Josep Lluís Aguiló, Antoni Vidal Ferrando, Hilari de Cara, Bartomeu Fiol, Glòria Julià, Miquel Bezares, Enric Casasses, Gabriel S.T. Sampol, entre d'altres. Una àmplia representació del mapa versat català units per una temàtica comuna.
Recuperar l'esperit d'antany
Les obres de ‘reforma' al jardí de Can Alonso no han estat senzilles. Joan Ferrà fa més d'un mes que treballa de bon de veres per adequar els 200 metres del pati de Can Alcover en un espai "amb un concepte dels jardins renaixentistes que combinen molt amb la perspectiva de l'espai", explica. "El projecte proposa una continuïtat cultural i històrica d'un ambient romàntic com el que es flaira en alguns dels poemes d'Alcover", afegeix el membre de l'Obra, alhora que també pretén servir "tant per a un passeig tranquil com per a tertúlies o activitats culturals en petits grups".
Al fons del jardí, l'equip de restauració no s'ha oblidat d'afegir-hi un element que perdura dins la memòria col·lectiva de molts: l'entranyable font de La Relíquia. "Sempre hem descartat fer una reproducció del brollador, ja que les fonts que tenim expliquen que la que apareix al poema era fora del jardí, tal vegada a Can Alomar", afirma Ferrà. Malgrat tot, al fons del corral de la casa del poeta hi ha ara un brollador, situat just davall el templet on es troba la imatge d'una Mare de Déu (ja hi era). "Hem aprofitat per posar-lo aquí, perquè tot ens un feia a pensar que aquí hi havia una bassa", argumenta Ferrà. Un cadafal de trespol empedrat se situa al bell mig de l'estança des d'on, gairebé un segle després, podrà donar-se continuïtat a aquelles converses entre amics il·lustrats.•
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Que ragi, que ragi. Que mai més no torni a quedar eixut. Que el faune no sigui mutilat. Que l'engronsadora es torni a engronsar. Que l'hort senyorívol s'ensenyoresqui. Que el jardí de sa joventut no sigui mai més desolat.