De Manacor a Can Marquès

Tranquil·la, exigent, obsessiva, "amb les meves pròpies neures", meditativa i meticulosa. Així és com es defineix la jove artista Iolanda Adrover (Portocolom, 1977), que acaba de guanyar el premi Ciutat de Manacor de les arts plàstiques i que dissabte presenta, a Can Marquès de Palma, el seu particular Corpus efímer. Una iniciativa que la casa senyorial ciutadana té en marxa des de fa deu anys, dins el seu projecte d'art contemporani, i en la qual ja han participat autors de la talla de Marcos Vidal, Amparo Sard, Maria Isabel Uribe i Teresa Matas, entre d'altres, encarregats d'oferir una interpretació contemporània d'aquesta festivitat religiosa.

Adrover no s'atura. Començà a destacar el 2002 quan, tot just finalitzada la carrera de belles arts, s'endugué l'Art Jove de plàstica. Ha tingut una trajectòria sempre ascendent i el seu nom és ja habitual a les galeries de Mallorca i en els esdeveniments que s'hi desenvolupen. La seva entrada en el món de la creació fou més aviat casual. "Jo volia ser biòloga -afirma-, però tenia moltes ganes de partir de Mallorca i d'un ambient familiar que m'oprimia". La possibilitat d'estudiar belles arts a la Facultat de Tenerife va ser per a ella el tret de sortida. "Ja havia anat a classes de dibuix i vaig partir amb la intenció de pintar, però un cop allà vaig aprendre moltíssim. Tenerife m'ensenyà més a veure que no pas a fer".

I, des de la distància, Adrover començà a "vomitar" la seva adolescència a Mallorca i tot allò que l'oprimia. I ho va fer per mitjà de l'art. "Si sabés escriure, per ventura escriuria llibres. Però aquesta és la meva manera d'expressar-me, de comunicar-me amb la gent". Durant els primers anys, la seva obra era plenament autoreferencial, però a poc a poc "he anat tancant la porta familiar, me n'he distanciat i puc desenvolupar una tasca més crítica amb la societat que m'envolta".

I per fer-ho ha optat per la instal·lació, el gènere en el qual se sent més còmoda. "M'agrada ocupar un espai i crear-hi un ambient, una il·luminació... M'interessen els espais petits, íntims, llocs amb història on jo pugui contar les meves històries a la gent", especifica. Unes històries que tenen sempre unes mateixes bases. "La meva és una obra molt femenina i hi parl de la memòria, el pas del temps, la casa, la intimitat, l'opressió i la religió". Des que tornà a Mallorca, Adrover ha combinat la faceta com a artista multidisciplinar amb la docència. "No m'agradaria fer només feina d'artista, perquè el que no vull és que em prenguin la llibertat. Sempre he fet el que he cregut que havia de fer, sense la pressió de pensar si agradava o si es venia bé.

I sé que la meva obra, precisament, és difícil de vendre", reconeix. Una pressió que pot dur a la "repetició", un aspecte "que em pot arribar a avorrir dels aristes. Perquè un artista que sempre fa el mateix, que no innova, no m'interessa. No és un artista, sinó que s'ha acabat convertint en un artesà. El que jo vull és que em contin històries i que aquestes narracions siguin com més ambigües millor". Per a Can Marquès, l'autora de Portocolom ha preparat una instal·lació titulada Perdó per viure i a la qual incorporat, entre d'altres elements, un vídeo que ha realitzat amb Toni Nievas. En aquesta interpretació, Adrover es planteja com "la societat i, sobretot, la religió ens poden fer sentir culpables de coses per les quals no t'hi hauries de sentir". El Corpus efímer de Can Marquès (carrer de Zanglada, 2) s'inaugurarà dissabte a les 13.30 hores.