“Sagrera no volia un terrat pla per a la Llonja”

La restauració de la Llonja, iniciada l'abril de 2008, no en recuperarà la imatge ideada per Guillem Sagrera. Així ho constata l'historiador de l'art i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Marià Carbonell, que aquest mes de juny publicarà un estudi sobre l'aixecament d'un dels edificis civils gòtics més emblemàtics de la Mediterrània. "El terrat pla projectat avui per a la restauració de la Llonja no és com ho volia Sagrera", assegurà, sinó que era allò que volien els mercaders. És més, segons l'historiador de l'art, Sagrera marxà cap a Nàpols el 1447 deixant la Llonja a mitges, però "amb aiguavessos fets", cosa que hi descarta la terrada plana que projecten avui els encarregats de la restauració de l'edifici. "Sagrera partí i la Llonja l'acabaren el seus deixebles no sabem com, presumim que era un terrat pla, tal com volien els mercaders".

Marià Carbonell arriba a aquesta conclusió després d'estudiar a fons documentació dipositada a l'Arxiu del Regne de Mallorca, entre la qual destaca els seixanta anys de plets entre Sagrera (i els seus successors) i el col·legi de la mercaderia. "He fet una lectura diferent d'una documentació que ja es coneixia i d'altra que encara no es coneix", matisa. Amb aquesta lectura, Carbonell constata que, quan els mercaders denunciaren "defectes" en el projecte de Sagrera, hi al·legaren dues acusacions: "Que hi havia diformitat de l'edifici i que Sagrera havia fet una Llonja fora mesures", aclareix. La "diformitat" es podria referir al terrat pla que es negà a realitzar l'arquitecte i escultor, tot i que els mercaders així li ho reclamaven.

Pel que fa a les mesures, segons Carbonell, els comerciants denunciaren que "Sagrera s'estalvia de dues a tres filades de marès en tot el perímetre superior". "Se suposa que fou per motius financers o per raons artístiques", afegeix. Aquestes dues filades més de marès haurien suposat que la Llonja tindria avui un metre més d'alçada. "També té una altra interpretació, que Sagrera volgués fer un pis superior com el tenen la Llonja de València i la de Perpinyà, o com han imitat els casals de Can Olesa i Can Moragues", aclareix l'historiador, que en publicarà l'estudi sota el títol Sagreriana Parva, en un petit homenatge al pare Gabriel Llompart.

Davant aquestes noves conclusions sobre l'edifici civil gòtic, Marià Carbonell demana que "se'n respecti la història". "Si se'n fa una restauració, s'ha de fer una recerca exhaustiva", explica l'historiador de l'art, alhora que afegeix que aquest "és un edifici massa important per no fer cas d'unes informacions com aquestes". Carbonell comentà també que s'havia posat en contacte amb l'arquitecte de l'obra, Pere Rabassa, per explicar-li la nova informació sobre el monument, però que aquest n'havia fet cas omís.  Cal recordar que l'acabament de les obres de la Llonja les materialitzaren Guillem Vilasclar i Miquel Sagrera, el 1452. En el segle XVII, la llonja de mercaderies fou restaurada i s'hi posà la coberta de teules que ara desapareixerà amb les tasques que dirigeix Foment. Però, a parer de Carbonell, "entre la fi de les obres i la restauració hi ha un buit de 200 anys". L'estudi de l'historiador serà publicat a la revista Locus Amoenus, que edita la UAB.