TW
0

Notícies relacionades

L'assentament militar descobert als terrenys de Son Espases i datat entre els anys 75 i 70 abans de Crist pot formar el jaciment romà més important localitzat fins ara a Palma. Així ho confirmen alguns experts consultats ahir per dBalears que aclariren que, a banda de ser "la instal·lació romana més important trobada a Ciutat, també destaca per la seva definició dins un conjunt ordenat".

Les restes destapades a diversos punts del centre antic de Palma confirmen l'existència de la urbs romana, però en massa casos aquestes restes són d'època tardana i no es pot concretar quines dimensions tenia. Ara, la caixa de pandora es pot obrir de nou amb les troballes al solar on es construeix el nou hospital de referència. Pep Merino, un dels arqueòlegs responsables de l'excavació, corraborà dilluns la importància del jaciment. Així mateix, aquesta rellevància fou lloada ahir per l'arqueòloga Helena Inglada, qui assegurà que "és la instal·lació romana més important". Inglada, a més, destacà la necessitat de preservar aquestes restes i mantenir un entorn que contextualitzi la troballa. "A l'actual indret no és possible", digué.

Per l'arqueòleg Javier Aramburu, l'estructuració de les restes localitzades a Son Espases demostren que el conjunt era important i que "l'assentament tenia continuïtat davall l'esvoranc on es construí l'hospital". Aramburu es refereix als aproximadament 27.300 metres quadrats de terreny on el 2007 es començaren les obres sense cap de control arqueològic. "Això va ser un desastre", apuntà. Sobre la relació d'aquest assentament militar amb el poblat de Son Cabrer, l'arqueòleg explicà que "al jaciment talaiòtic s'ha trobat ceràmica romana contemporània a la descoberta ara a Son Espases".

El mateix succeeix amb el jaciment de Pol·lèntia que, malgrat la conquesta territorial de Cecili Metel el 123 aC, segons explicà Inglada, "les restes trobades són d'unes cronologies molt semblants de les que parlam ara a Son Espases; en concret dels 80-70 abans de Crist". Si l'esvoranc fet sense control s'endugué per endavant part del jaciment, com assegurà l'arqueòloga Marilena Estarellas, "no ho sabrem mai". Així i tot, Inglada indica que "fer uns estudis previs a l'inici de la construcció haurien permès fer l'hospital, no destruir cap resta arqueològica i, a més, conservar-les in situ". "Tot i desconèixer l'existència d'aquest jaciment, Son Espases és un espai icònic".

L'arqueòloga coincideix amb Aramburu en la necessitat de donar-li la importància que li pertoca per "la gran quantitat d'esdeveniments històrics que han tingut lloc en aquest espai", des d'ocupacions islàmiques fins a la documentació que corrabora que les tropes de Jaume I s'assentaren on avui hi ha Son Espases abans d'entrar a la Madina Mayurqa. La protecció dels béns patrimonials, tantes vegades oblidats, tal vegada hauria permès conèixer millor aquest assentament o, almenys, protegir l'entorn de la séquia d'en Baster, declarada Bé d'Interès Cultural el 2005 i que dos anys després una part fou destrossada per les excavadores. El mateix succeí, segons Aramburu, amb una part de Son Cabrer amb les obres de la carretera.