Les estructures de l'assentament tenen una extensió d'uns 1.400 m2. | Pilar Pellicer

TW
0

Les estructures descobertes el novembre passat als terrenys de Son Espases Vell podrien fer part d'un assentament militar que il·lustraria els primers moments de l'ocupació romana. Les restes ceràmiques trobades a la zona daten d'entre els anys 75 i 70 abans de Crist i, al seu costat, també s'han localitzat puntes de fletxa, un fermall d'una capa romana, esperons i diverses monedes de la República. Un seguit de peces que apunten directament cap a un assentament militar romà, però "encara caldrà constatar i estudiar els materials abans de confirmar-ho", declarà ahir Marilena Estarelles, codirectora de l'excavació juntament amb Pep Merino i Francisca Torres.

L'equip d'arqueòlegs que treballa als terrenys ja ha excavat gairebé tota la zona on es localitzaren les estructures i on, finalment, s'ubicaran els accessos del centre sanitari. Divendres, la Comissió de Patrimoni del Consell aprovà el desmuntatge i el trasllat del jaciment format per habitacions independents unides per passadissos i amb un pati central. Aquest trasllat durarà dos mesos i es farà "pedra a pedra, col·locant-ho tot en palets dins el mateix recinte de Son Espases i a prop de la seva ubicació final", que serà Son Espases Vell, aclarí Estarellas. Durant aquests dos anys d'excavacions, els arqueòlegs han trobat principalment restes de ceràmica. En concret, als 602.000 metres quadrats estudiats n'han localitzat 199 dipòsits, bàsicament àmfores de vi.

"Les àmfores servien per a tot. Segons la manera d'estar dipositades sobre la roca són ofrenes, encara que d'altres s'utilitzaven com a material de construcció o per a drenatge del sòl", explicà Francisca Torres. Les àmfores trobades als solars de l'hospital són itàliques i eivissenques, encara que els arqueòlegs no descarten que algunes puguin ser anteriors al 70 aC. Pel que fa a la rellevància del jaciment, Pep Merino assegurà que "té un valor important, perquè ens permetrà constatar els primers moments d'ocupació romana". Cal recordar que els romans conqueriren l'illa l'any 123 abans de Crist encapçalats per Cecili Metel, el Baleàric. Aquest assentament seria 48 anys posterior.

Quant a les contruccions, ocupen uns 1.400 metres quadrats i a parer de Marilena Estarellas devien ser habitacles temporals que foren ocupats devers 40 o 50 anys i després s'abandonaren. Això ho demostra el fet que "les plantes estructurals són bàsiques i les filades de pedra estan soltes. La pedra no està aferrada amb morter", aclarí. En acabar el desmuntatge d'aquestes filades de pedra, els arqueòlegs hi excavaran davall per trobar nova informació o restes de nova ceràmica.

Notícies relacionades

Fins on arribava?

Sobre la possibilitat que aquest assentament ocupàs una extensió molt superior i, en concret, si feia part de la zona on es construí l'edifici de l'hospital sense control arqueològic, Estarellas confirmà que això no es podrà saber mai. "Creim que el jaciment podria continuar en direcció al monestir de la Real o bé cap a Son Cabrer, on està documentat un poblat talaiòtic", declarà. S'estima que 27.300 metres, dels 60.000 que té en total el solar, s'aixecaren sense cap tipus de control arqueològic. Sobre l'època talaiòtica, els arqueòlegs tenen pendet excavar encara una construcció del talaiòtic final, trobada en un cornaló dels terrenys i de base oxidal, que podria ser un santuari.