La llengua punyent de Garrido va deixar més d'un assistent mig estormiat amb la seva aposta de "menys Frankfurt i més camaiot". De fet, l'escriptor, músic i periodista fou ben clar a l'hora d'exposar la seva valoració de la gestió de la "cultura oficial". "Ells tenen tres tesis: si faig coses, surt als mitjans de comunicació; si surt als mitjans, és perquè faig coses; no cal fer coses si tanmateix surt als mitjans de comunicació". Aquesta és la teoria que, segons Garrido, apliquen alguns dels nostres gestors des de l'Administració. "La cultura oficial no és vàlida, no serveix per a res", etzibà. Així, va argumentar que dins la nostra societat tenim la "manca absoluta d'una indústria cultural" perquè aquesta "depèn directament dels doblers públics". "Què passaria si es tancàs l'aixeta?", va preguntar al públic que hi havia congregat.
Ningú no va respondre ja que la majoria dels assistents feien part del mateix engranatge polític. La proximitat de les eleccions europees fou, segons alguns dels que hi acudiren, el motiu de la massiva representació política a la inauguració de la fira. N'hi havia de tots els colors i hi anaren encapçalats per les màximes responsables de la cultura insular: la consellera Bàrbara Galmés, la consellera insular Joana Lluïsa Mascaró i la regidora de Cultura Nanda Ramon. Ara bé, tampoc no hi faltà l'oposició, amb Francesc Fiol al capdavant.
Amb tot, el discurs de Garrido no quedà relegat només a la "cultura oficial". La televisió autonòmica fou també un altre dels punts criticats pel pregoner, que es demanà "quin és l'espai per als llibres o per a la cultura popular a IB3?".
Discurs esqueixat
Val a dir que el pregó de Carlos Garrido d'ahir capvespre va ser mig improvisat. Si bé duia el seu parlament escrit, en saber que les seves paraules havien estat "filtrades" als polítics, va decidir esqueixar els papers allà enmig i elaborar un nou discurs amb el mateix objectiu de crítica i de coratge: "La funció de les institucions públiques ha de ser la de crear un públic format que pugui donar suport als projectes culturals que sorgeixin".
La fira organitzada pel Gremi de llibreters és una mostra de l'empenta de la indústria literària a ca nostra, que, malgrat la crisi, s'aguanta amb posat estoic. Ara seran els ciutadans els que l'hauran de fer rodar. Fins al 7 de juny i al centre del passeig del Born, 14 llibreries i 3 editorials mostraran les seves propostes literàries. La qüestió serà remenar i triar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
No és incoherent que un escriptor de mig pèl canti les quaranta a les institucions polítiques culturals i després passi el cullerot cobrant uns bons euros per unes quantes collonades de cafè? No és una caritura que afecta tot el col·lectiu d'intel·lectuals?