L’auditori era ple a vessar, però no hi eren tots. Foren molts els qui es quedaren pel camí per culpa de la Guerra Civil o la represàlia de la postguerra i que ahir foren recordats en l’acte de presentació del llibre Dones republicanes. Memòria de la Guerra Civil a Mallorca (1936-1939), de Margalida Capellà.
El Centre Cultural Sa Nostra acollí ahir capvespre la presentació del primer volum dels tres que publicarà Lleonard Muntaner envers les entrevistes que la mestra i periodista publicà des del 2003 al 2007 al dominical d’Ultima Hora. Però la presentació d’ahir fou també un acte de reconeixement de la memòria d’aquelles dones que visqueren i patiren la repressió de la dictadura i, com definí l’autora, "que han viscut doblement silenciades".
Assegudes a les primeres files, algunes de les protagonistes del llibre escoltaren les presentacions del pare Josep Massot i Muntaner; l’editor Lleonard Muntaner; el president del Grup Serra, Pere A. Serra; la presidenta de la Memòria Històrica, Maria Antònia Oliver; el president de l’IEB, Sebastià Serra, i de la mateixa autora.
Al costat d’aquestes dones, altres represaliats que sortiran en els propers llibres també hi eren presents, igual que els seus familiars que, alguns ben emocionats, en acabar l’actre recordaven el calvari que hagueren de patir els seus éssers estimats.
Les vivències personals no faltaren durant la presentació. Mentre que la consellera Fina Santiago narrà algunes de les històries que surten al llibre, Pere A. Serra recordà com d’infant "hagué d’anar a dormir a ca la padrina". Era el dia en què el seu pare partia cap a Burgos per intentar aconseguir l’indult del seu tiet, Josep Serra Pastor, metge i batle de Sóller que fou condemnat a mort i li commutaren la pena capital per la de presidi. "Ells tenien la fe que vendria un dia que podrien parlar cara alta", digué. El moment més emotiu fou quan Margalida Capellà anomenà, una per una, les 55 dones protagonistes del llibre, algunes de les quals ja no hi són. Les mamballetes es deixaren sentir entre un públic, val a dir-ho, ben variat generacionalment.
Mentre que a les primeres files les edats era més aviat elevades, al darrere i dempeus hi havia tota casta de gent. Estudiosos, polítics, veïns d’Algaida i moltes persones anònimes que, com Capellà, senten que encara queda molt a dir. No hi faltaren la presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar; els consellers insulars Dolça Mulet i Joan Lladó; el batle d’Algaida, Francesc Miralles; Biel Barceló (PSM); el cap d’Entesa, Biel Huguet; el director general de Cultura, Pere Joan Martorell; els historiadors Antoni Marimon, David Ginard i Antoni Tugores; els professors Antoni Artigues i Biel Majoral, entre molts d’altres ciutadans que recorden com les nafres no s’han guarit i, com digué Oliver, cal continuar "reclamant els principis de veritat, justícia i reparació".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El fet que hi hagi "ditets vermells" que provenen de la "puputada de cresta molla" de sempre (feixistum, botifarrerum i espanyolum) confirma que el Diari de Balears s'està posant al seu lloc en la defensa del nostre poble i de la nostra gent. Au, funcionaris subvencionats per alemanys delgados, a clicar en vermell que ens donau ales de llibertat!
Molt bé! Ja era hora que aquestes dones tenguessin un homenatge i poguessin parlar,contar tot allò que sentien i tot el que varenn patir . Molt bé per l'autora.Ha fet una feinada`però ha valgut la pena. Enhorabona Margalida!
Els "mouses" o ratolins dels feixistes treuen fum. Ni ha un que ja arribat al número 69. Ai! aquesta dretota reprimida....
Benvolguts gestors del diari, Durant la darrera setmana he constatat que hi ha votacions ben esbiaixades. És normal, això? Crec que hi ha gent que es dedica a refrescar el navegador per votar més vegades de les que pertoca per hom, per tal de fer decantar la balança.
Perdó, he dit eleccions, encomptes de GUERRA, en què devia pensar? jajajaj La guerra civil va donar força als anarquistes i els comunistes. Si haguessin guanyat la guerra ho haguessim passat pitjor que amb Franco.
Això no són veus contra l'oblid, moltes dones repúblicanes no foren res més que ASSASSINES. No vull dir aquestes entrevistades, però moltes foren assassines del poble. I ara no vengueu a disfrassar la història, si els feixistes foren molt fills de puta, els repúblicans foren uns fills de puta. Aquesta gentussa que es dedica a cremar el nostre patrimoni també mereixien el foc. No entenc aquesta mitificació del bàndol republicà, si haguessin guanyat les eleccions el poder hagués estat en mans dels ROJOS, i la repressió contra el poble hagués assolit uns nivells similars que el que van fer els Feixistes.
Moltes felicitats. Lectura obligada pel proper estiu. Una abraçada per l'autora.
Un homenatge a les nostres mares i padrines, que com molt bé va dir na M. Antònia Oliver, han estat les encarregades de sembrar la llavor perquè algún dia floreixi, les històies que ens contaren en veu baixeta han servit per possar en marxa a molta gent amb iniciatives com per exemple la publicació d'aquest llibre.
Jo també vaig assistir a l'acte Josep i, en acabar, tenia el cor estret. Mig d'emoció i mig de ràbia. Estic d'acord amb tu que no sé si ara és temps de reparacions. Una vegada més, feim tard! Però és de justícia conèixer i reconèixer el que visqueren aquestes dones, malferides per una infancia en silenci i por. Gràcies Margalida Capellà per vessar-nos la sabiduria de tota aquesta gent
Vaig assistir al acte i encara me dura l'emoció, la pell de gallina feia palés que des del meu interior afloraven sentiments desgraciadament massa fermat fruit d'una situaciò dramàtica i horrorosament perllongada en el temps. ¿Serà ara temps de reparacions i de justícia ? No ho crec del tot, però benvinguts actes com aquest que permeten inflar el pulmons d'aire fresc i reivindicatiu